Espanya és una finca particular. Ho era de Franco i ho és dels Borbons. Des de l’entronació de la monarquia borbònica, que l’Estat funciona com una màquina repressora. La policia, la judicatura, les cambres legislatives, el govern de la nació, la noblesa, la banca i les grans empreses, actuen en funció -i sense escrúpols- de protegir la monarquia, conscients que és la garant que tot segueixi igual i els poderosos no perdin prerrogatives.
Els governs a Espanya sempre han estat en mans de la dreta més extrema. Hi ha hagut, naturalment, breus episodis de govern, diguem-ne de progrés, però han estat una excepció que no dura gaire. El sistema electoral espanyol està pensat per afavorir la dreta al primar les províncies menys habitades i perjudicar les més poblades, on viu la majoria de la classe obrera. El Senado espanyol n’és una bona mostra. Mentre que a la demarcació de Barcelona per obtenir un senador cal superar els sis-cents mil vots, a Sòria amb divuit mil el pots obtenir. Sòria, amb 90.000 habitants té el mateix nombre de senadors que Barcelona, que en té gairebé sis milions. No té cap lògica.
“Els amos d’Espanya són les dues-centes famílies castellanes que dominen la banca, l’Ibex35, i l’entorn dels Borbons.”
El PSOE, que segons els seus estatuts és republicà, s’ha erigit en el màxim defensor dels Borbons a canvi que, de tant en tant, el deixin governar, però sempre amb tensions. Ho vàrem veure amb el final de Felipe González (malgrat la seva deriva ultradretana), amb Zapatero, al qual sempre varen titllar d’il·legítim i ara a Pedro Sánchez a qui consideren filo etarra i presoner de Puigdemont.
Els amos d’Espanya són les dues-centes famílies castellanes que dominen la banca, l’Ibex35, i l’entorn dels Borbons, que han decidit que és hora d’expulsar els masovers de les terres de l’amo. Amb el cas Koldo Garcia, estan clavant els primers claus del taüt polític de Pedro Sánchez, car consideren que ja ha manat prou i és hora de fer-lo fora.
No negaré que el PSOE ha fet mèrits més que suficients per ser foragitat de tota àrea de govern, però si és per substituir-lo pel PP i VOX, és fer-nos anar del foc a les brases. Al capdavall això és el que significa el sistema bipartidista espanyol, des dels temps de la monarquia absolutista. En això no han canviat gens ens més de tres-cents anys.
Els Borbons mai acceptaran les limitacions d’un Parlament sobirà. Des de la seva sortida de la clandestinitat franquista, el PSOE i el PSC no són altra cosa que els masovers dels Borbons. Ells només poden aspirar a administrar l’Estat quan vol la dreta, i sempre que garanteixin la suficient pau social per mantenir l’statu quo actual, protegint costi el que costi, l’estabilitat d’una monarquia bruta, corrupta i imposada pel feixisme.
Si els socialistes volen continuar sent els masovers i acceptar que, malgrat que cada dia hi ha menys benestar, tot sovint la dreta i el feixisme els foragitin de mala manera, per mi que ho facin. El problema és que sota de tota l’estructura governamental hi som els ciutadans que ens toca pagar i callar. Que Pedro Sánchez accepti ser el masover del Borbó acaba sent el problema de tots, especialment dels catalans que en patim les pitjors conseqüències… sense tenir capacitat d’elegir qui governa la nostra terra
