L’únic defecte que li han pogut trobar al nou president de la Generalitat, Quim Torra i Pla, és que escriu. I tant que escriu! Molt bé, escriu. Quim Torra és un intel· lectual i té una extensa obra escrita. I us dic una cosa: estic d’acord amb els escrits de Quim Torra –abans de ser president- i quan dic d’acord, dic que subscric el que diu i com ho diu.
Encara més, quan sé que la Inés Arrimadas –com més parlava dilluns a la sessió d’investidura, més m’agradava Quim Torra- s’està dedicant a llegir i traduir els articles del president, més sensacionals trobo els escrits. Estic segur que si la “soclacapdelaoposisió” llegeix una mica, es traurà una part de la llana del clatell i, entre escrit i escrit tal vegada, a part d’aprendre llenguatge, conegui millor la Catalunya que aspira a governar algun dia… espero que molt i molt llunyà.
En la crítica a les opinions de Quim Torra quan no era polític i només exercia d’intel·lectual compromès, també hi coincidia dilluns al Parlament, el portaveu socialista, Miquel Iceta que va llegir un llarg fragment d’un escrit de fa molts anys on irònicament Torra explicava l’extinció del socialisme català fent servir la figura de la cabra hispànica, un entranyable animaló gairebé desaparegut de les nostres muntanyes. Curiosament ni Iceta, ni Arrimadas –ni el curtet de Badalona- han dit res d’un opinador que proposava per ràdio el bombardeig de Catalunya. Tal vegada pensen que el feixisme espanyol té bombes més intel·ligents que ells mateixos i sabran quines cases han d’aterrar i quins humans haurien de matar. Això de bombardejar Catalunya cada cinquanta anys, és una cosa que a les dretes i les esquerres espanyoles, els motiva des de fa segles. Sobretot si toquen poder, ja sigui des de la presidència, des de la caserna o des d’un micròfon de ràdio. Si no tens la raó però tens la força, la temptació és gran. Fa setmanes que als més propers els deia que Quim Torra era el candidat que més m’agradava per ocupar la presidència de la Generalitat… si no es podia investir a Carles Puigdemont. Ara, veient la reacció unà- nime de la dreta, l’esquerra, l’extrem centre i tota la caverna mediàtica espanyola, em confirma que la meva idea era bona.
Si JuntsxCat hagués proposat qualsevol altre candidat també m’agradaria. Com m’agraden tots i cadascun dels 70 diputats de la majoria republicana catalana, però veure un candidat al qual només li poden imputar que escriu i que escriu bé, que voleu que us digui: m’entusiasma.
(He fet aquest escrit prescindint del llenguatge políticament correcte. Després de tot el que ens han insultat personal i col· lectivament, m’és igual el que pensin –si Col.laborem amb: També ens trobaràs a : pensen- alguns polítics espanyols).
