20.1 C
Igualada
Dimarts, octubre 19, 2021

“El món del circ és una de les meves passions i així ho reflecteix el llibre”

Entrevista a Josep Elias i Farré, autor del llibre El circ a Igualada, 1883-2020

En Josep Elias Farré és un dels periodistes degans de la ciutat: durant seixanta-cinc anys ha col·laborat com a redactor en publicacions de premsa local, com “Vida…” i en el nostre setmanari, La Veu de l’Anoia des dels seus inicis. Una de les seves passions és el món del circ, essent corresponsal durant molts anys de la revista Circo i actualment encara col·labora a la publicació Zirkòlica. Company nostre a la redacció durant molt anys, sempre que pot ens explica anècdotes i curiositats del món del circ que ell sempre ha viscut molt intensament.

La setmana passada es va presentar públicament la seva obra El circ a Igualada, 1883-2020, un extens treball de recerca i recopilació i un testimoni de la història del circ.

Josep, com va sorgir la idea de fer aquest llibre?
Tota la vida que m’ha agradat molt el circ i des de petit que he anat guardant material relacionat amb el tema: programes, entrades… Ho tenia desat en caixes a casa i un dia que vaig decidir endreçar-ho una mica em vaig adonar que el material que tenia era interessant i que potser podria servir per fer una exposició. Vaig anar a veure a la Montse Lobato, la directora de la Biblioteca Central per oferir-li. Ella s’ho va mirar i li va agradar molt però en aquell moment la sala d’exposicions de la Biblioteca ja estava ocupada, celebrava el seu 20è aniversari. La Montse va parlar amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament, el Pere Camps, a qui també va engrescar molt la idea i va proposar-me de fer l’exposició a la Sala Municipal per la Festa Major i així ho vam fer. Va quedar una exposició molt bonica i en Marc Castells, l’alcalde, quan va veure-la em va comentar que aquell material podria servir per fer un llibre.

Foto: Cesc Sales.

Ha estat molt llarg el procés de tria de material i d’escriptura dels textos que havien de composar el llibre?
Hi havia molt material per triar i era qüestió de posar-ho en ordre. Per a mi ha estat una tasca molt gratificant perquè mentre la feia anava recordant anècdotes i històries relacionades amb el material amb què treballava.
A part vaig demanar a la Marta Vives, directora de l’Arxiu, si em podia fer una recopilació de totes les fotografies relacionades amb el circ que hi ha a l’Arxiu i que m’han servit per treballar també. Per la seva banda, la Montse Lobato feia una tria de tots els documents de què disposava la Biblioteca que parlessin del circ a la ciutat. I amb tot aquest material he anat treballant en la confecció del llibre.

D’on li ve a en Josep Elias la passió pel circ?
Suposo que des de petit, quan els pares m’hi portaven, em va agradar molt, sempre esperava la Festa Major per poder anar al circ. Recordo que quan tornàvem d’alguna representació, sempre provava de fer alguna de les coses que havia vist fer allà. Al llarg del temps l’afició l’he anat mantenint i m’ha permès conèixer altres persones apassionades pel circ i compartir amb elles moments i emocions.

A més, durant molt de temps has fet de cronista de circ, oi?
Sí, a més sempre m’ha fet molta il·lusió poder-ho fer perquè d’aquesta manera sortia el nom d’Igualada en el món del circ. L’any 1956 el senyor Jordi Elias -que no és parent meu-, director de la revista Circo, em va proposar d’escriure articles i així ho vaig fer fins que va tancar la revista. Posteriorment es van posar en contacte amb mi des de la revista Zirkòlica per tal que també fes cròniques com a col·laborador.

Recordes quin va ser el primer circ que vas anar a veure?
Exactament no, però jo diria que va ser el Circo Puerto Rico i després El Gran Circo Trébol, així com també el Circo Dorado. Per la Festa Major ja ho esperàvem.

Has conegut, al llarg de tots aquests anys molts artistes de circ. Quins podries destacar en especial?
Una persona de Mataró, molt aficionada al circ, em va facilitar l’adreça de la Pinito del Oro, una gran artista circense. Li vaig escriure, ella em va contestar i em van enviar unes fotos dedicades i a partir d’aquí vam anar tenint una certa correspondència durant uns anys, tant a nivell escrit com en trucades telefòniques. Gràcies a aquesta relació vaig poder compaginar un article que es va publicar a La Veu el 2001, sobre la seva vida i el record de la seva actuació a Igualada.

També va ser molt important per a mi poder conèixer la Marina Tomàs. Ens vam assabentar que a les Fires de Sant Narcís de Girona hi havia un circ que havia estat fundat per una igualadina i juntament amb el Jordi Puiggròs, vam anar a visitar-lo. Es tractava del Circ Raluy. Després d’aquesta coneixença, sempre he mantingut una bona relació amb els seus fills, netes i besnetes.

Els circs sempre han passat per Igualada?
Sí, en el llibre es pot veure clarament perquè està detallat per dates.

Quins han estat els circs de més renom que han passat per la ciutat?
Podríem anomenar el Circo Americano, un gran circ ja amb dues pistes i que generava molta expectació. Pensa que hi havia entrades que es posaven a la revenda pel triple del preu original! I això l’any 56!

Un altre circ d’anomenada va ser el del Angel Cristo, que tenia una pista de gel, els lleons i la gran popularitat que va agafar al casar-se amb la Barbara Rey.
Un altre circ que ha estat important ha estat el Circ Raluy, amb les seves caravanes d’època, el seu museu…

Amb el Circ Raluy, Igualada hi té un vincle especial, oi?
Exactament. Quan es va conèixer la història de la Marina Tomàs i el Circ Raluy des de l’Ajuntament d’Igualada sempre se’ls ha dispensat un tracte especial. La primera vegada que van venir a Igualada va ser l’any 2003 de la mà de Xarxa en la celebració dels seus 25 anys. L’any següent van tornar per les vacances de Nadal, així com també el 2005 i diversos anys posteriors, rebent el 2006 la Creu de Sant Jordi.
En ocasió del centenari del naixement de Lluís Raluy Iglesias, marit de Marina Tomàs, l’Ajuntament d’Igualada va homenatjar-los amb el lliurament d’una placa.
L’any 2013 mor Marina Tomàs i per voluntat seva, part de les seves cendres estan enterrades al Parc Central d’Igualada, en el lloc on acostumava a instal·lar-se el circ

Quins canvis has notat en els circs al llarg dels anys?
El canvi més gran i que a mi m’ha molestat una mica ha estat aquesta campanya que s’ha dut a terme en contra de l’ús dels animals al circ, però jo soc del parer que si una persona treballa amb animals i aquests són part de la seva feina, el més lògic és que no els maltracti sinó que en tingui cura. Segurament, com a tots els llocs, hi haurà desaprensius que no es portaran bé, però penso que a nivell general la cosa no va així, que als circs els animals es cuidaven.
Per una altra banda, un altre canvi ha estat el que ha dut a terme el Circ du Soleil, que tot i que quan l’he vist m’ha agradat molt, és més un gran espectacle i perd aquella essència del circ de sempre.

Per fer el llibre has comptat amb l’ajuda de molta gent?
Sí, i no m’agradaria deixar-me ningú.
En primer lloc estic molt content que el llibre s’hagi imprès a Unigrafic, una empresa igualadina, que ha fet una gran tasca.
També vull agrair enormement la gran feina i la paciència que ha tingut la Judit Gil, que n’ha fet el disseny i la maquetació, que ha hagut d’aguantar i compaginar tots els canvis, noves idees i comentaris que li anàvem fent entre tots i que amb la situació de pandèmia que estem vivint encara ha estat més difícil.

També vull fer una menció especial al meu fill Pep que ha estat qui ha rellegit i corregit tots els textos del llibre, així com al Jep Rabell, tècnic de Cultura municipal, qui ha supervisat també tot el procés del llibre.

I un gran agraïment a la Marta Vives i a la Montse Lobato per la seva tasca de recopilació i classificació de fotografies i publicacions que parlessin de circ i que m’han facilitat molt la feina.
Penso que entre tots hem fet que sortís un llibre digne i especial.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Alumnes de l’Institut Joan Mercader viatgen a Prada de Conflent

La setmana del 4 al 7 d'octubre els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Joan Mercader vam anar a Prada de Conflent durant tres...

El Consell acompanya a les cooperatives en l’impuls de l’economia social i solidària

El Consell Comarcal de l’Anoia obre una nova etapa en l’impuls de l’economia social i solidària a la comarca després de la col·laboració dels...

Bolonya acull l’estrena “Spring, the sweet spring” de Carles Prat

El prestigiós grup vocal The Kings Singers ha estrenat aquest cap de setmana l’obra “Spring, the sweet spring” del compositor igualadí Carles Prat. L’obra, que...

El Monbus CB Igualada segueix intractable a la Lliga EBA

MONBUS CB IGUALADA 9️7 ALFINDÉN CB 8️2️ El CB Igualada disputava el passat dissabte 16 d'octubre la 3a jornada del grup C-2 de lliga EBA. Els...

Vilanova acomiada Conxita Casellas, l’àvia centenària més gran de la comarca

Vilanova del Camí ha perdut aquest dissabte l’àvia centenària més gran del municipi i de la comarca. Conxita Casellas tenia 111 anys i el...
Compartir