Hi ha una petita illa al Pacífic Sud que forma part de Vanuatu, que adoren a un Déu molt particular: el príncep Felip d’Edimburg, qui va ser el marit de la reina d’Anglaterra. Per als habitants de Tanna, Felip d’Edimburg no va ser únicament el consort d’una Reina que tenen a 16.000 quilòmetres de distància, per a ells és Déu i el veneren a la majoria de llars on la seva fotografia presideix la casa.
Els habitants de Tanna des de fa tres mil anys que són immunes al cristianisme, al judaisme, a l’Islam, al budisme i altres creences religioses. Poden menjar porc, no existeix l’infern i la seva religió els deixa fer tot. Van despullats per tot arreu i les úniques vestimentes que es posen són collarets i cintes al cap les dones i una petita carbasseta protectora del penis, els homes.
La religió de Tanna no diu que Felip va pujar al cel en un cavall amb ales, ni que hagi ressuscitat cap mort, ni que tornarà a la terra per conduir el seu poble al Paradís. Per no fer, no ha transformat mai l’aigua en vi, però l’adoren i l’estimen. Quan Felip va morir varen guardar cent dies de dol. Bé, dol és un dir: varen matar milers de porcs i se’ls varen cruspir ja que consideren que tots els béns de la terra, molt especialment la carn del porc, són per al gaudi dels éssers humans i no pas per pecar.
El dol va incloure balls tribals i un consum abundant de la seva beguda cerimonial feta d’arrels de la kava kava, que indueix al relaxament, la meditació i el benestar més absolut. Quan a Anglaterra ja s’havia acabat el dol per la mort de Felip d’Edimburg, a Tanna encara durava.
Si penseu que és una tradició pagana i un tant estúpida tenir com a Déu a una persona que fa setanta anys va fer una visita oficial a Tanna vestit de militar, us recomano reflexionar-hi una mica i pensar que no són tan enzes aquests natius del Pacífic Sud.
Les religions ens han imposat un seguit de normes -castradores la majoria- amb la promesa d’un cel incert i l’amenaça d’un infern absolutament cruel i terrible. La religió que no et prohibeix el porc, et castiga la gola, les transfusions de sang, l’adulteri o el riure fora d’hores. Algunes religions promouen la Guerra Santa contra els éssers humans que els seus sacerdots declaren infidels. El catolicisme no predica la guerra santa efectivament, però els bisbes i cardenals beneeixen els exèrcits i les armes.
Els de Tanna, en acabar el dol per la mort del seu Déu, s’han posat a la tasca d’elegir-ne un altre, al qual, un cop elegit, li regalaran un garrot com els que ells utilitzen per al sacrifici dels porcs. I això penso que és el millor de Tanna: poden elegir democràticament qui serà el seu Déu… i com més lluny el tinguin, millor.
Us imagineu com xalaríem amb una religió tan humana?
