L’Ajuntament d’Igualada preveu dotar en els propers mesos el Cementiri Nou d’un crematori, una instal·lació fins ara inexistent a la ciutat i que s’integrarà de manera molt acurada en el conjunt arquitectònic. A dia d’avui, Igualada no compta amb cap crematori, de manera que aquestes tasques s’han de dur a terme en altres municipis de la província de Barcelona. Tal com ha explicat aquest dimecres el tinent d’alcalde d’Entorn i Promoció Cultural, Josep Miserachs, la voluntat de l’Ajuntament “és ser fidels en tot moment a l’esperit original d’aquesta joia” i, per això, l’avantprojecte del futur edifici ha estat elaborat aquest any 2014 per l’estudi de Carme Pinós, que va ser responsable del projecte original juntament amb Enric Miralles a la dècada dels anys ’80. L’Ajuntament té previst convocar un concurs públic aquest mateix estiu, al qual es podran presentar totes les empreses interessades, que inclourà la redacció del projecte executiu, l’arranjament dels accessos, la construcció de l’equipament i, a més, la seva gestió durant quaranta cinc anys. El cost de la construcció, al voltant de 650.000 euros, serà assumit íntegrament per l’empresa guanyadora del concurs, que posteriorment podrà recuperar la inversió amb el rendiment econòmic de la seva explotació. Miserachs destaca precisament el fet que l’ampliació “no suposarà cap cost per les arques municipals, ja que la millora dels serveis funeraris l’assumirà l’empresa externa que s’adjudiqui el concurs”. Com s’explica en l’avantprojecte, l’estudi responsable de la seva redacció proposa la utilització de materials que relacionaran el nou edifici amb el cementiri existent, com ara el formigó, que li atorga “un caràcter més escultòric” i el tancament ceràmic, “que li donarà una dimensió més acollidora”. La superfície prevista serà de 255 m2, incloent les dependències necessàries per al comiat per part dels familiars, amb una sala d’espera, una balconada de comiat a l’entrada dels forns i una petita sala per l’últim adéu. El crematori s’aixecarà a la part inferior del turó que cobreix la capella i els serveis, de manera que “des del cementiri no es percebi l’edificació però, en canvi, des d’aquesta sí que es copsi l’atmosfera i la bellesa del conjunt”.