Dos anys després de la mort del frare caputxí igualadí Pare Josep Tous i Soler, fundador de la Congregació de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, va obrir al carrer Santa Anna d’Igualada l’escola del mateix nom. Era l’any 1873, i les germanes Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos, fervents seguidores del mandat del Pare fundador, van emprendre l’obra dedicada a la formació i l’educació cristiana de nenes procedents de famílies econòmicament desafavorides. Ara, 152 anys després, les Germanes Caputxines han anunciat, per sorpresa de gairebé tothom, l’adeu definitiu i dolorós.
Per les seves aules han passat moltíssimes generacions d’igualadines, també igualadins des de fa ja força dècades. Sense cap dubte, aquest centre escolar ha format part de la imatge i del propi sentit genuí de l’igualadinisme, reflex de la societat, de la història, de la cultura i també de l’esport, però sobretot de la formació de persones. Una veritable llàstima que, per bé que durant encara un any més continuarem escoltant moviment a les seves aules i patis, els designis de l’economia obliguin a tancar les seves portes.
L’Escola Pia, gairebé germana del Diví Pastor, cuidarà que el projecte educatiu continuï endavant. És l’únic bocí de bona notícia d’una mala notícia. Una calma, lleugera, del dolor. Cent cinquanta anys pesen, i molt.
El tancament d’aquest centre escolar concertat podria, diuen les males llengües, no ser l’únic, tal com passa a molts indrets. Els canvis socials, la reducció dràstica de la natalitat, especialment en determinades esferes socials, i els nous hàbits en les noves generacions, en són els “culpables”.
En qualsevol cas, la coexistència de l’escola pública i la concertada ha permès una certa diversitat de projectes educatius, metodologies i enfocaments pedagògics, que precisament aquests propers dies podem comprovar en les habituals jornades de portes obertes.
Sempre, però, el tancament d’una escola és mal vingut. Ens obliga a reflexionar sobre com garantir una educació de qualitat i accessible per a tothom. Això inclou millorar la inversió en l’escola pública, però també valorar el paper que han jugat les escoles concertades en la història educativa d’Igualada i de Catalunya.
