A Calaf, ahir dijous portaven ja una setmana sense internet per una avaria que es va produir entorn de la capçalera del riu Anoia. L’empresa responsable a Espanya del manteniment i la cura de totes les línies estatals de telefonia i dades, Telefònica (Movistar), continua amb la seva habitual acció cargolera a l’hora de solucionar les coses: amb una lentitud exasperant i un servei d’informació propi de repúbliques bananeres, per a desesperació dels usuaris.
Naturalment, aquesta manifesta actitud és radicalment progressiva quan més un s’allunya de les grans metròpoli. Allí tot és més ràpid, hi ha més usuaris i més senyors encorbatats, o sia, més negoci. En canvi, en territoris de poca població, especialment els de l’àmbit rural, tot és diferent. Una simple avaria pot convertir-se en un viacrucis interminable, simplement perquè algú ben assegut en una cadira a Barcelona -o a Madrid, vagi vostè a saber- li importa un rave on carall és un poble rural i quin problema tenen els seus habitants.
Aquesta setmana ho hem vist -i patit- a l’Anoia, però és un problema comú. Com també ho és que hi hagi zones de la comarca on encara -sí, encara- no hi arriba la fibra òptica, un problema que afecta encara al 5% de les cases catalanes, segons el Ministeri de Transformació Digital.
El Congrés dels Diputats va aprovar el 2022 la nova Llei General de Telecomunicacions, per la qual s’estableix que a partir del 2025 tota connexió a Espanya haurà d’oferir almenys 100 Mbps, és a dir, hauria de tenir fibra òptica bàsica. S’està en el camí correcte, però hi ha molta feina a fer.
No es tracta només que, en ple segle XXI, sigui obligatori poder tenir accés a una xarxa ràpida de dades, sinó que el servei de tenir-la en bon estat sigui eficient i en perfecte estat de revista independentment d’on estigui situat. Sigui Cornellà o sigui Veciana, i més especialment ara, quan tots estem comprovant com el canvi climàtic provoca importants destrosses en espais de difícil accés. Hem d’estar preparats per actuar-hi.
No serveix de res que, des de l’administració pública, es tregui pit en les iniciatives per a combatre la desconnexió digital, si després, les empreses responsables no són prou eficients, o, com és el cas de Calaf, prenguin el pèl als ciutadans. Una vergonya.
