Cinc anys enrere, la Conca d’Òdena es convertia en l’epicentre d’una crisi sanitària sense precedents. El confinament d’Igualada i els municipis veïns va ser un cop dur, un sotrac que va posar a prova la nostra capacitat de resposta i la nostra resiliència com a societat. Aquells dies de por i incertesa ens van ensenyar el valor de la solidaritat, la importància de la ciència i la necessitat d’un sistema sanitari fort i preparat.
La pandèmia de Covid-19 va ser un catalitzador de canvis profunds. Vam aprendre que la salut pública no és un luxe, sinó un dret fonamental que cal protegir amb tots els recursos disponibles. Vam veure la fragilitat dels nostres sistemes, però també la capacitat d’adaptació i innovació dels nostres científics i professionals sanitaris.
En aquests cinc anys, hem avançat en molts fronts. La investigació científica ha accelerat el desenvolupament de vacunes i tractaments, salvant milions de vides. La telemedicina i la digitalització de la sanitat han millorat l’accés a l’atenció mèdica, especialment per a les persones que viuen en zones remotes. I hem après a valorar la importància de la prevenció i la higiene, hàbits que ens protegeixen de futures pandèmies.
Però no podem abaixar la guàrdia. La pandèmia ens ha deixat cicatrius profundes, tant a nivell individual com col·lectiu. Hem de seguir invertint en investigació, en infraestructures sanitàries i en la formació de professionals. Hem de reforçar la col·laboració internacional i crear mecanismes de resposta ràpida per a futures emergències. I, finalment, hem de recordar sempre que la salut és un bé comú que ens incumbeix, sempre, a tots.
La Conca d’Òdena va ser un exemple de resiliència i solidaritat. Aquell confinament ens va ensenyar que, fins i tot en els moments més difícils, podem superar les adversitats si treballem junts. Que aquesta lliçó ens serveixi de guia per a construir un futur més saludable i segur per a tots.
