La fira BSTIM va tancar ahir portes, sembla que amb bones perspectives de nous negocis generats a partir de la visita de compradors de diversos països europeus. Si bé les dades reals de cadascuna de les empreses expositores són sempre difícils d’obtenir -i a vegades de creure- els primers detalls que ha donat a conèixer l’organització són francament bons.
“Ja s’han sentit veus que calia dirigir la mirada cap a d’altres sectors, amb l’intenció de creure de debó en la potenciació de la diversificació industrial”
No és d’estranyar, doncs, que la vocació inicialment nacional en la influència d’aquest certamen sigui ja plenament enfocada a Europa, un mercat que les petites i mitjanes empreses tèxtils, acostumades a treballar per clients nacionals, encara no tenen del tot explotat. És un bon camí creure en l’exportació i preparar-se a tots els nivells per ser valents i creure en les possibilitats que les peces fabricades aquí, puguin també obrir-se camí en d’altres països del vell continent. D’aquí que Fagepi es vulgui ara implicar en l’obertura de mires d’aquests petits tallers, especialment a nivell digital, aprofitant el poder de les xarxes.
El sector tèxtil local -i també el dels adobers- ha tingut el suport incondicional, amb una inversió econòmica molt important, de l’Ajuntament de la ciutat i d’administracions superiors. Era positiu, i talment necessari, acompanyar dos sectors tradicionals del teixit industrial igualadí en el camí de la seva supervivència. Sembla que es pot dir ja, amb més o menys risc, que l’aposta ha tingut fruits interessants, si bé encara no es noten en la creació real d’ocupació.
Ja s’han sentit veus que calia dirigir la mirada cap a d’altres sectors industrials, amb la intenció de creure de debò en la necessària potenciació de la diversificació industrial no només d’Igualada, sinó també de l’Anoia. El recent estudi del Metall realitzat per la UEA és un bon camí en aquesta direcció, i potser caldria potenciar més encara, amb noves iniciatives, sectors potents com el paperer o el de les noves tecnologies, sense oblidar-se de la logística o les possibilitats que ens pot proporcionar l’oferta agroalimentària. Es tracta de crear llocs de treball i reduir l’atur. Aquest és el sentit de la inversió pública.
