La seguretat a les nostres carreteres és un debat constant, una prioritat ineludible que ressona amb força en cada accident, en cada estadística tràgica. Les administracions públiques, davant la complexa realitat d’una xarxa viària que necessita millores urgents i una disponibilitat de recursos que sovint es queda curta, han posat sobre la taula un model que genera controvèrsia: les carreteres amb sistema 2+1. Ja l’hem vist entre Capellades i Vilafranca a la C-15, una mena de quiero y no puedo després de la sensacional autovia entre Igualada i la vila capelladina.
Aquestes vies, que alternen un carril per a un sentit de la circulació i dos per a l’altre, amb separacions puntuals, es presenten com una solució pragmàtica per augmentar la capacitat i, teòricament, la seguretat en trams on la construcció d’una autovia es percep massa costosa. No neguem que, sobre el paper, la possibilitat de realitzar avançaments segurs en trams específics pot millorar la fluïdesa del trànsit i reduir la frustració dels conductors. Tampoc podem ignorar que la recent normativa estatal específica per a aquest tipus de vies busca estandarditzar criteris i garantir uns mínims de seguretat.
Tanmateix, des d’aquesta tribuna, no podem deixar de manifestar una profunda cautela, fins i tot un cert escepticisme, davant la generalització d’aquest model com a resposta estructural a les necessitats de la nostra xarxa viària. Si bé entenem les limitacions pressupostàries, creiem fermament que la seguretat i la durabilitat de les nostres infraestructures no poden ser supeditades a solucions a mitges. Les autovies, amb la seva doble calçada separada i els seus accessos controlats, representen un model provat d’eficàcia en termes de seguretat i capacitat.
Ara sabem que la Generalitat planteja continuar l’autovia ja en construcció de Martorell a St. Esteve Sesrovires, fins només a Piera, i amb el sistema de 2+1. De Piera a la C-15, res de res…
El Govern de la Generalitat faria bé en tenir en compte la necessària vertebració de tot el territori, i, en especial, el d’una comarca que rep cada any milers de persones de l’àrea metropolitana. I una de les formes de tenir-ho en compte és creant infraestructures viàries útils, pensades com una inversió de futur i no només com un pegat.
