Fa ara just un any de les tractorades que van mobilitzar la pagesia catalana -també de l’Anoia- fins a Barcelona. Va ser una marxa històrica que va col·lapsar els accessos a la capital catalana i que va portar fins al centre de l’atenció nacional la Revolta Pagesa, que també va bloquejar les carreteres catalanes.
Amb aquesta mobilització sense precedents, milers de pagesos i ramaders van dir prou al cúmul de problemes que ofegaven el sector, entre altres, l’excés de burocràcia, l’increment dels costos i la falta de control en les importacions.
Els pagesos expliquen que els problemes que es van exposar fa un any als carrers no s’han arreglat, fins i tot expliquen que van a pitjor. Denuncien que ens arriben productes sense les normes sanitàries que aquí s’exigeixen, i alerten: “Mai serem igual de competitius perquè uns estan fent trampa”.
L’objectiu hauria de ser poder posar fil a l’agulla amb la pagesia i el petit comerç i que els nostres productes poguessin arribar a casa de tothom amb facilitat i preus assequibles… Però això és difícil en una societat enquistada en fràgils i insuportables baralles polítiques, i pocs avenços socials, com també succeeix amb l’habitatge, l’educació o la sanitat. És un reflex més d’aquest gegant amb peus de fang en què s’ha convertit Espanya, més pendent del “discurs” que no de la “realitat”, perquè no convé mirar-se-la de cara.
La Revolta Pagesa va tenir èxit perquè va néixer sense polítics ni sindicats, organitzant-se principalment a través de xarxes socials i impulsant accions per defensar, dignificar i posar en el valor la pagesia. Però no siguem il·lusos. Per canviar les coses en països democràtics cal fer-ho en les institucions polítiques. Altres camins són, avui, una quimera. Per això cal que els partits amb representació parlamentària actuïn d’una vegada per prioritzar els productes agrícoles i ramaders que sorgeixen del nostre país.
És una evidència que cal donar més facilitats al nostre sector primari perquè aconsegueixi, primer, sobreviure, i, després, dignificar-se com a qualsevol altre camp econòmic i social. A la terra se l’estima.
