La meva generació no parlava obertament de salaris i ni se t’acudia preguntar a algú quant cobrava. Per les generacions més joves el tema salarial ja no és tabú, es comparteix la informació sense cap problema deixant fora de joc als executius de les empreses. De fet la transparència salarial ve acompanyada de molts beneficis que ajuden a millorar les relacions amb l’equip, la confiança amb els líders, a més de ser una mesura antidiscriminació.
Aquesta transparència salarial esdevé més i més complexa amb els canvis que està vivint el mercat laboral.
Per una banda tenim com compensem als treballadors dels costos que suposa teletreballar. Per exemple, Nibud, la institució pública holandesa de finances familiars va calcular fa mesos que la compensació havia de ser de 2 € per dia: el cafè, el té, la llum, el gas, l’aigua, l’amortització de la cadira i la taula, el paper higiènic… És a dir, una compensació per totes aquelles coses per les quals un no s’ha de preocupar mentre està a l’oficina. De fet, les autoritats holandeses ofereixen des del març un extra de 363 € pels funcionaris que teletreballen.
Un mal de cap més per als empresaris que no són fans del teletreball i que veuen com només es tenen en compte les despeses i no es comptabilitzen els beneficis de treballar des de casa, des de la benzina que no es gasta fins al temps que guanyem. Si tenim en compte que en l’imaginari col·lectiu hi ha models híbrids quan recuperem la normalitat, com compensem? Per llei? Per negociació col·lectiva?
Al mes de maig, Facebook obria les portes als seus treballadors a treballar de forma remota permanentment, amb la previsió que en els propers 5-10 anys, el 50% de la plantilla podria treballar en remot.
I aquí ve la següent complicació: Facebook demana als seus treballadors que comuniquin qualsevol canvi de domicili abans de l’1 de gener de 2021 per tal d’ajustar els salaris en funció del lloc de residència.
La transparència salarial es complica i molt! Vindria a ser així: digues-me on vius i et diré quant cobraràs.
Els confinaments ens han fet veure com de necessaris són els balcons, les terrasses, els jardins, els m2, de manera que la pandèmia ha disparat els canvis de residència. De les ciutats als habitatges amb jardí, metres i llum. Una millor distribució territorial que ens invita a fugir del centre de les grans ciutats i fa revifar dels pobles.
Ni per sexe, ni per raça ni per cultura. Discriminarem ara per lloc de residència?
Un altre buit legal a afegir a la llista, per la manca de regulació en un panorama completament nou i la falta de jurisprudència. Avancem tots plegats a les fosques veient-les venir.
Quin preu poses a les vistes i el jardí?
