Era la nit de dimarts 21 de novembre de l’any 2000, ara fa vint-i-cinc anys, quan l’exministre socialista Ernest Lluch va ser sorprès al garatge de casa seva, amb dos trets mortals al cap perpetrats per ETA. Lluch era historiador, polític i economista, i, tal com va escriure el seu biògraf, Joan Esculies, va morir “abraçat als seus apunts”, després d’haver impartit classes d’economia a la Universitat Central de Barcelona. Els seus assassins van marxar del lloc dels fets amb un Ford Fiesta, que van fer explotar uns carrers més enllà per eliminar les proves del crim. L’assassinat del socialista va commocionar a la societat, ja que aquest era un ferm defensor del diàleg amb ETA per posar fi al conflicte, i a més, tenia una segona residència a Donosti.
Assassinat hores abans d’assistir a Igualada
L’exministre tenia programada una taula rodona per a l’endemà, dimecres 22 de novembre, a Igualada, per parlar dels vint-i-cinc anys de pau -en aquell moment se celebraven els vint-i-cinc anys de la mort del dictador, Francisco Franco-, juntament amb Magda Oranich i el periodista Josep Cuní. Enlloc, més de dues-centes persones van reunir-se a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada per fer cinc minuts de silenci i condemnar el terrorisme. Igualada no va ser l’únic lloc de l’Anoia a on es va reivindicar la seva figura i memòria; a Santa Margarida de Montbui més de dues-centes persones es van manifestar davant de l’ajuntament, i l’alumnat de l’IES Montbui va desplegar una pancarta amb el lema “Montbui per la Pau”. El rebuig envers l’acte es va mostrar a diferents punts de la comarca, i s’hi van adherir diverses institucions com el Consell Comarcal, segons narrava La Veu de l’Anoia, a l’edició en paper de divendres 24 de novembre de l’any 2000.
Un personatge amb vinculació a la comarca
Ernest Lluch havia estat en diverses ocasions a l’Anoia, especialment a l’Alta Anoia com els Prats de Rei i Copons, i havia elaborat treballs de la història econòmica del territori. A més, havia prologat el llibre “La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII”, de l’historiador Dr. Josep Maria Torras i Ribé, i tenia relacions amb moltes personalitats anoienques.
