Josep Soriguera
Advocat. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS
Un metge, bon amic meu, em va trucar a l’inici de la pandèmia per recomanar-me que sobretot m’alimentes bé! “No és el mateix si t’agafa la COVID-19 en un estat fort que si t’agafa en una situació feble”, va dir-me. M’ha vingut a la memòria la recomanació a resultes de la crisi econòmica que tothom preveu que vindrà -o que ja es aquí- degut a la pandèmia de la COVID-19. És diferent afrontar la crisi amb un “coixí” que amb una mà davant i l’altra darrera, per dir-ho col·loquialment. L’Executiu, economistes… tothom preveu que la crisi que s’acosta no té precedents, i que moltes empreses hauran de tancar i autònoms hauran de plegar, el que comportarà augmentar l’atur.
Tant és així, que l’Executiu, per tal d’evitar la fallida i el tancament de moltes empreses, acaba de publicar el RDL 16/2020 de 28 d’abril amb noves mesures concursals, tant per als concursos en curs, a la fi de renegociar el seu conveni o els acords de re-finançament, com per agilitzar la presentació de nous concursos donat el devessall que es preveu que hi haurà.
Tres eines predisposa la Llei Concursal per la conservació de l’activitat professional o empresarial del concursat: l’acord extrajudicial de pagaments, el conveni i els acords de re-finançament. Totes contemplem quites i esperes del passiu del concursat i totes s’han de negociar amb els creditors per obtenir unes majories d’adhesió que la llei contempla per que es pugin aplicar. Cal entendre que aquesta negociació és en benefici no tan sols dels creditors, sinó del mateix concursat, així com d’altres interessos. Els empresaris, que amb totes les restriccions preveuen que l’administració imposa durant la desescalada i abans de tornar a la normalitat preveuen que la pandèmia els provocarà una baixada de facturació, amb el perill de tancar amb balanços en pèrdues que els pots fer perdre la liquiditat fins arribar a la insolvència, no han d’esperar arribar a aquesta situació, sinó que amb situació fortes han d’agafar-se al salvavides i l’escut protector del concurs.
Una cosa és afrontar el concurs amb liquiditat, i altra cosa és afrontar el concurs amb insolvència i ple de requeriments judicials damunt de la taula. En el primer cas hi ha solucions per continuar; en el segon, la liquidació. El que passa és que, generalment, quan es demana el concurs és massa tard, amb l’empresa endeutada i aleshores la fallida i la liquidació són inevitables. Si es fa a temps i es tenen recursos l’empresa, mitjançant el concurs, pot salvar la situació. Aquest fet és perquè la nostra cultura no accepta la situació concursal, a diferencia d’altres societats com l’americana. És un greu error, d’aquí que es presenten tard, el que comporta que un noranta per cent dels presentats acaben en liquidació.
Si tal com es preveu, que la crisi que ve comportarà una devessall de presentació de concursos aquets cal que siguin presentats amb antelació previsora i amb recursos suficients per afrontar-lo. Això pot ser la salvació de l’empresa.
Dit tot això, cal que la crisi sigui real, donat que també un bon amic meu, aquest economista, em té advertit al respecte dient-me “Els economistes passem la meitat del temps fent prediccions i l’altra meitat explicant perquè no s’han complert”.
Per acabar, cal dir que el 5 de maig s’ha publicar el “Real Decreto Legislativo 1/2020 por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal” en plena pandèmia. Necessari però no és el moment, De fet, els agrada embolicar la troca!
