Conca d’Òdena, què vols ser de gran?

Un cop conclòs el procés participatiu del pla territorial parcial de la vegueria del Penedès, al rovell de l’ou de l’Anoia encara s’evidencia el desacord amb les conclusions del debat sobre el mal anomenat Pla Director de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena (PDAECO). L’inici del desori es remunta just abans de les eleccions municipals de 2019, quan va aparèixer la fotografia dels alcaldes i dels agents socioeconòmics per il·lustrar el consens al voltant del projecte de Can Morera. De seguida es va veure que aquella harmonia era pura ciència-ficció (de fet, el posicionament del llavors batlle d’Òdena li va costar el càrrec). Per mirar de redreçar el nyap, es va obrir un procés participatiu, que va comptar amb 129 implicats actius, sumant els assistents a les sessions telemàtiques i els qui van fer aportacions al web participa.gentcat.cat. Les sessions telemàtiques van ser una cortina de fum. Era un debat induït per legitimar la decisió que després s’acabaria prenent (cosa que al final no va poder ser). Els moderadors amb prou feines van tocar una coma del guió previst. Volien obtenir respostes: quins són els millors indrets per ubicar la indústria que ha de venir, quins espais cal descartar per estalviar polèmiques (la defensa de Can Morera i Can Titó com espais naturals va ser ferma), quin tipus d’indústria acceptaria el territori… És per això que PDAECO és un nom inapropiat. Hagués estat més escaient PDAICO, amb I d’Industrial en comptes d’E d’Econòmic. Hi havia arguments de tots els signes, però mai es va donar prou ressò al fet que el rerefons del debat era sobre quina economia volem. Mentre els uns defensaven la industrialització, els altres la qüestionaven com a panacea i apostaven per un nou model econòmic més sostenible i realista: és impossible solucionar els reptes del segle XXI amb les receptes del segle XX. Tothom estava d’acord en la necessitat de crear ocupació de qualitat. En nombroses ocasions es va demanar que no es desenvolupés més sòl industrial si abans no hi havia el compromís de l’empresa que hi havia d’aterrar.

També era generalitzada la idea que només es podia sacrificar territori si el nombre de llocs de treball ho justificava. On s’ha de signar perquè vinguin grans indústries capaces de crear centenars de llocs de treball de qualitat? No és tan fàcil. La realitat demostra que, d’ençà de la globalització, la fàbrica del món és la Xina. Escassegen les corporacions que puguin obrir plantes de centenars -o d’un miler- de treballadors. Les indústries de mà d’obra intensiva tenen una llista llarguíssima de països on el preu del treball és més barat que aquí. Els que diuen que l’Anoia és una comarca industrial menteixen expressament per acontentar les oïdes dels seguidors. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al sector de la indústria és de 8.084, mentre que als serveis és de 15.906 (Idescat, 2020). El nombre de llocs de treball a la indústria cau en un degoteig constant a l’Anoia i arreu. L’informe d’Adequa -l’empresa immobiliària que impulsava Can Morera- deia que una empresa industrial anoienca ronda els 45 treballadors de mitjana (dic la dada de memòria sense filar més prim, perquè el projecte de Can Morera ja no figura al web de l’esmentada firma), xifra fàcilment superable per centres educatius, centres de salut i ajuntaments de municipis mitjans, per posar alguns exemples. La indústria és un sector en decadència al nostre entorn. Així és arriscat jugar-se totes les cartes a les empreses que han de venir de fora. Un error, vaja. La Conca d’Òdena necessita un model econòmic diferent. Aviat publicaré un altre article en el qual esbossaré un possible full de ruta amb alguns passos a seguir.