Aquest 12 de març de 2025 es compleix un lustre del tancament perimetral que va afectar els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, com a conseqüència d’un important brot de la Covid-19, al territori. La situació a l’interior de l’Hospital d’Igualada – coneguda pocs dies abans del 12 de març del 2020 – era complexa, ja que una part importantíssima dels professionals sanitaris del centre es trobava en situació de confinament com a conseqüència d’haver donat positiu o ser contacte estret del virus.
La consellera de Salut, la igualadina Alba Vergés, anunciava el tancament en una roda de premsa al vespre d’aquell dijous. 70.000 persones veien els seus moviments limitats. Dos dies després, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma i començaven unes setmanes de confinament estricte a tot l’Estat, que s’allargava cada 15 dies en una nova roda de premsa de les màximes autoritats del govern espanyol fins a la desescalada del juny de 2020. El 6 d’abril, però, el tancament perimetral de la Conca d’Òdena es va acabar.
Dins de l’Hospital d’Igualada, un dels centres en primera línia en la lluita contra el virus, Jordi Monedero -actual Director Assistencial de Consorci Sanitari de l’Anoia – era el Director d’urgències durant el moment més crític de la pandèmia.
“Com medicina de guerra”
Monedero recorda “la incertesa i la preocupació perquè els professionals de l’àrea d’urgències no patissin infeccions, tenir el material adient per estar preparats”. El responsable sanitari recorda com, als 3 dies d’haver començat la crisi, els plans de contingència que s’havien preparat “ja no eren suficients i s’havia d’anar plantejant poc a poc com donar capacitat a l’hospital per poder rebre als malalts. “La situació inicial va ser crítica, molt dura. No hi havia tractament, inicialment, el virus era nou i en aquell moment tota la població era sensible a la malaltia”, explica Monedero, que recorda la situació com “semblant a la medicina guerra”.
Aprenentatges i preparació per al futur
“Quan a dotació de l’Hospital per poder donar resposta a una situació d’epidèmia com aquella, no té res a veure com estàvem en aquell moment a com estem ara”, explica Monedero. El responsable d’Urgències durant la pandèmia assegura que “hi ha coses que han vingut per a quedar-se, com el fet de tenir una capacitat d’adaptació a una situació canviant i poder donar respostes molt ràpides”.
Està un hospital com el d’Igualada preparat per afrontar una nova situació de pandèmia?
Des del 2020, moltíssimes veus han verbalitzat la necessitat d’enfortir el sistema sanitari i de salut pública per millorar la detecció i l’atenció de situacions de perill epidemiològic que es puguin acabar tornant crítiques. “Si ve un virus respiratori, segurament sí estem millor preparats; si vingués un virus hemorràgic – com el cas de l’Ebola – no tant, segurament. Tot i això, és cert que tenim absolutament interioritzat com utilitzar adequadament els equips de protecció individual, com gestionar una zona neta i una zona bruta, en això estem millor.”, explica el doctor, que també considera que “depèn molt del perfil del virus, també de si tenim o no tractaments“. Monedero es referma en el convenciment que el sistema està millor preparat: “Ara també tenim molt més coneixement de com afrontar una situació com aquesta”.
El personal sanitari no és l’únic element que s’haurà de tenir en compte en tot l’entorn de la salut. La tecnologia jugarà un paper fonamental, segons Monedero: “D’aquí 10 anys, la medicina i l’infermeria hauran canviat molt. Ara mateix estem en un procés de renovació tecnològica molt important en el sector sanitari, i segurament veurem canvis que no imaginàvem”.
