Aquesta setmana passada, un centenar llarg de cabres va travessar una part de l’Anoia Sud tot fent la transhumància. El ramat, d’unes cent cinquanta cabres, era capitanejat per David Giraldo, un pastor del Baix Penedès qui, juntament amb el rabadà, estan duent a terme el Camí Ramader de Marina. Ambdós van començar la cerca de “l’eterna primavera” el 31 d’agost, sortint des de Fontanals de Cerdanya, amb l’objectiu d’arribar a Clariana (l’Alt Penedès) el 12 d’octubre. En aquest trajecte, les cabres d’en David han passat pels Hostalets de Pierola del 27 de setembre al 29 de setembre, i Cabrera d’Anoia del 29 de setembre al passat 1 d’octubre, d’on van marxar direcció a les Cabanyes, després de cinc dies viatjant per la comarca.
Un camí mil·lenari
El Camí Ramader de la Marina és un dels més antics registrats a Catalunya; la primera referència que se’n té és al Diplomatari del Monestir de Santa Maria de Poblet, amb data 25 d’agost de 1055 sota el nom de “via peccorad de Ceguiolas” que fa referència a la via pecuària de les Gunyoles, més coneguda a la zona del Pirineu com a camí de la Marina. Aquest, permetia la mobilitat dels ramats entre el Pirineu Oriental i el Litoral, al Penedès i al Garraf passant per la comarca de l’Anoia. La Marina Huete, una de les col·laboradores de l’associació “Camins de Vida”, explica com la recuperació del Camí de la Marina va sortir arran de voler “reivindicar la transhumància i recuperar els camins ramaders que hi ha hagut històricament a Catalunya”; també per la protecció cultural i ambiental del territori, i per dur a terme promoció turística de la zona.
Una de les característiques que té el Camí de la Marina, segons explica Huete, és “que és un dels més llargs i antics de Catalunya”, en total el camí recorre aproximadament 250 quilòmetres. La Marina diu que els motius que han impulsat a la recuperació d’aquests camins és “reivindicar que són camins amb sentit, encara tenen sentit perquè netegen una part del bosc”. “Des de l’Associació una de les coses que ens havíem proposat en recuperar el camí era trobar un pastor que volgués fer tot aquest trajecte de pujada i de baixada, estem parlant que dura des del juny-juliol que pugen, fins al 12 d’octubre que tornen a Vilanova i la Geltrú”, diu la Marina; que afegeix que “a en Dani, que és el pastor que porta el ramat de 150 cabres, li va encaixar la proposta”.
Arreu dels diferents municipis per on passa la transhumància, s’hi duen a terme diverses activitats, com ara munyir cabres o tallers de degustació, per tal de fer divulgació del projecte i posar en valor la tasca que duen a terme des de Camins de Vida per recuperar aquests corriols de memòria històrica i natural.
El pasturatge, un ofici en perill d’extinció
De passar a ser un dels camins ramaders més importants de la transhumància a Catalunya a tenir només un pastor. El Camí Ramader de la Marina exemplifica el que podria ser la salut actual de l’ofici de pastor a Catalunya, i arreu de l’Estat Espanyol, una feina que es troba actualment en perill d’extinció.
En Marc Ariza, un jove pastor de vint anys, veí de la Torre de Claramunt, lamenta que “les dificultats burocràtiques i els tràmits” amb els quals s’ha d’enfrontar el sector cada vegada més, ha propiciat la disminució de pastors. A la Torre de Claramunt ja només quedo, però quan vaig començar, quan tenia onze o dotze anys, n’hi havia sis, que han anat plegant per les traves burocràtiques”. El jove pastor alerta que el repte més gran amb el qual es troba el pasturatge en el futur és, directament, la seva supervivència “jo ho tinc com a hobby, no és la meva principal font econòmica, però noto les dificultats”.
Ariza explica que no només és el pes de la burocràcia, sinó també la visió social que es té de la feina “quan surto a pasturar i em trobo amb algú passejant el gos o sortint amb bicicleta, noto que els molesto”. En Marc, que només té vint cabres, explica que veu com a la gent cada vegada li costa més d’entendre la importància de la pastura “el dia d’avui, hi ha molta gent que no sap distingir una cabra d’una ovella”, i explica com tasques com la seva ajuden a mantenir net el bosc “cada dia passejo unes dues o tres hores per zones properes a la Torre de Claramunt; les meves cabres netegen bona part del bosc”.
