Nou mesos després que esclatés el brot de coronavirus a Igualada, els treballadors i treballadores de l’Hospital d’Igualada, a través de tres sindicats (SATSE, USAE i SIETeSS) han volgut fer arribar una carta a l’alcalde de la ciutat, Marc Castells, criticant algunes de les decisions que s’estan prenent des de la direcció del centre Hospitalari. A continuació reproduïm tota la carta que han enviat al cap del govern municipal:
“Sr Alcalde, avui volem explicar-li uns fets, que vostè coneix i recordarà…
El 26 de febrer els treballadors de l’Hospital d’Igualada vam ser citats a una xerrada sobre agents biològics i mesures de prevenció i aïllament a seguir davant un cas de COVID 19. Cridava l’atenció veure gent de tots els serveis i categories professionals, tothom estava atent a les explicacions perquè el coronavirus estava a l’ordre del dia, tot i que era un virus que ens semblava molt llunyà.
Encara no s’havia tingut cap cas confirmat, és més, als treballadors se’ns deia que en el supòsit que es confirmés un cas positiu, aquest seria derivat a l’Hospital Clínic de Barcelona, però per desgràcia, les coses no van ser així.
El dilluns 9 de març es va confirmar el primer cas al nostre Hospital, a la nostra ciutat (sembla ser que feia ja dies que el coronavirus estava entre nosaltres sense saber-ho). El dia 12 es procedia a fer el confinament de la Conca d’Òdena, i sense tenir temps de reacció havíem passat a ser l’hospital COVID de Catalunya, amb un tant per cent molt elevat de la plantilla de treballadors confinats. Van ser dies molt difícils.
És sabut que ens vam infectar molts de nosaltres i de retruc les nostres famílies, i els que per sort no es van contagiar van estar al peu del canó, malgrat la por, el cansament, i el risc personal, atenent a tots aquells pacients que ens necessitaven i que per desgràcia havien d’estar separats dels seus familiars.
Recordem que a les 8 del vespre, els ciutadans, ens aplaudien. Era la manera que tenien d’agrair-nos la feina feta, ens tractaven d’herois…
Ara però, sembla que la societat no ho recorda, i sembla també que en ocasions es solidaritzen poc amb nosaltres, potser per esgotament de les restriccions actuals, potser perquè pensen que no va amb ells…Però no només és la ciutadania que no ho recorda, sinó que els polítics també sembla que han oblidat que malgrat que complíem amb la nostra feina, vam posar en risc les nostres vides, les de les nostres famílies, i no només això, sinó que vam haver de viure situacions que psicològicament ens han deixat marcats per sempre.
Prèviament a la pandèmia ja teníem al personal amb sobrecàrregues de treball importants. Però no oblidem que som sanitaris, que molt sovint posem per davant la salut dels altres abans que la nostra pròpia. Els que maneu ho sabeu i jugueu amb això.
A l’hospital les condicions han canviat a pitjor. Seguim amb sobrecàrregues de treball més aguditzades, amb ràtios d’infermera/pacient insostenibles, amb personal emocionalment i físicament esgotat….
Però per si això no fos poc, al novembre, la Direcció del nostre Hospital, en ple inici de la segona onada de la pandèmia, s’aprofita amb l’excusa de que té fuites de personal suplent, per modificar les condicions de treball de la plantilla fixa, l’anomenada STAFF, cosa que vostè segur que ja sap com a membre del Consell Rector de la nostra institució que és.
Bàsicament, ens treuen l’oportunitat de gaudir del nostre temps lliure quan volem, aquelles hores que hem fet de més de la nostra jornada contractada i que fins ara, podíem gaudir quan volíem estar amb la família, ja fos per divertir-nos amb ells o fins i tot per cuidar-los quan estiguessin malalts, i decideix, a partir d’aquest any vinent, quan nosaltres haurem de gaudir d’aquests dies, ens els escull per imposició.
L’empresa ens diu que necessita de recursos humans per garantir la continuïtat assistencial… llavors tot serveix! Deixi que ho posem en dubte Sr alcalde!! Doncs el personal en la seva totalitat indistintament de la seva categoria professional va donar i dóna diàriament, més del 100% de la seva implicació, i així ho seguirem fent, perquè és la nostra obligació moral! Però vostès, ens han trepitjat amb la modificació substancial de les nostres condicions laborals, la nostra CONCILIACIÓ FAMILIAR de la que tant s’omplen la boca per fomentar. Ara, no sabem quan podrem gaudir dels nostres!
Fins fa quatre dies, incrèduls de nosaltres, rebíem les gràcies per part de tota la direcció del centre, com també de vostè i la resta de polítics, premiant aquest esforç, de tots nosaltres, i ara, ens fan això!
NO en tenen prou en conèixer els resultats de primera mà, de l’estudi que el nostre servei de Salut Mental ha realitzat sobre el nostre estat psicològic després de la primera onada, en els que ja s’observa un deteriorament emocional de gran part de nosaltres, i en el que els diuen que no podrem aguantar gaire més.
Potser el tractament recomanat per direcció, tenint en compte els aspectes biopsicosocials, ha estat la NO negociació i la IMPOSICIÓ com a profilaxis per a tots els treballadors. Això si, amb la cobertura legal per part de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Ara tots els treballadors li demanem tingui en compte aquesta carta. I com vostè sempre dóna les gràcies al personal del Hospital de la seva ciutat, ara aquest personal només demana, arribar a un acord, beneficiós per tothom.
És hora que vostè demostri aquesta gratitud als professionals sanitaris de l’Hospital de la seva ciutat que han estat al peu del canó lluitant contra aquest maleït virus apartant les seves vides personals perquè ningú quedés desatès en aquests moments tant difícils.
Respectuosament,
Treballadores i treballadors de l’Hospital Universitari d’Igualada”.
