Un article de
Veuanoia

Carles Piernas: “Els xinesos ens encarreguen mantes personalitzades amb el nom dels seus fills”
C

27 de gener de 2019

Igualadí, empresari, exjugador d’hoquei patins, actualment segon entrenador de l‘Igualada hoquei club i propietari de la marca Micu Micu de roba infantil i complements. Estic casat i tinc una filla de dos anys que és la model de les nostres peces. M’agrada fer créixer l’empresa, però fent-ho a poc a poc i amb seguretat.

Què és Micu Micu?
És una marca de roba infantil i complements de zero a quatre anys. Vàrem començar fent roba per al primer any i hem anat ampliant fins a quatre anys. Des de la primera robeta del nadó fins als complements com mantes, tovalloles, barnussos, xupeters…. i tot dissenyat i fabricat a Igualada.

Quin percentatge d’exportació feu?
Venem el seixanta per cent a l’estat i el quaranta per cent l’exportem. El nostre objectiu és exportar el setanta per cent i vendre a l’estat el trenta. A poc a poc creix la nostra exportació.

Diuen que creixen molt les vostres vendes a la Xina.
Vam començar venent a Europa però en trobar un distribuïdor a Hong Kong i un altre a Taiwan ha crescut molt l’exportació a la Xina.

Es fa estrany que una empresa tèxtil igualadina exporti a la gran fabrica del món que és la Xina.
Seguint la més pura tradició igualadina fabriquem gènere de molta qualitat. Utilitzem cotó orgànic sense productes químics ni additius i fabriquem amb màquines de tecnologia punta. Donem feina a diversos tallers d’Igualada que ens asseguren la millor qualitat i control de les peces. Entre tots, fabricants i consumidors, podem fer créixer novament el gènere de punt d’Igualada.

Fa anys que la fàbrica existeix. Com va ser que derivés en Micu Micu?
Els meus pares varen fundar la fàbrica de gènere de punt i treballàvem per a altres marques. La crisi que ho va ensorrar tot ens va obligar a replantejar-nos les coses. Em va semblar que en la roba infantil hi havia un nínxol de mercat ja que en aquell moment estava tot molt estancat i els models només eren en rosa i blau cel. Vàrem apostar per dissenys més unisex, variats i fabricats amb cotó orgànic. La meva dona, l’Anna Casas que és interiorista, em va ajudar en el projecte. És una empresa familiar on també hi participen els meus pares.

Com sorgeix el nom de Micu Micu?
En Joan Carles, l’excompany d’hoquei, té una empresa de disseny –NYTT- que col·labora amb nosaltres i quan estava ideant el projecte de roba de nadó ell tenia un fill molt petit i entremaliat que es ficava per tot arreu: “és com un mico”, deia en Joan. La repetició del nom ens va semblar adient i el temps ha demostrat que la vàrem encertar.

La vostra marca està molt ben posicionada a les xarxes socials.
Hi ha una empresa especialitzada en social mèdia que ens gestiona twitter, facebook, instagram…. que ens dona molta visibilitat i coneixement a nivell mundial. Quan publiquem una nova col·lecció a les xarxes, hem notat un augment de les vendes per internet. La presència a les xarxes ens ajuda a conèixer les preferències del públic. La nostra via de vendes principals a Catalunya, continuen sent les botigues físiques, però les vendes on line creixen, sobretot a l’exterior.

Quin és el vostre producte més venut?
Els conjunts de primera muda. És el que les mares s’emporten a l’hospital. És un conjunt de gorro, jaqueta i pantaló. Seguidament les mantes que són molt pràctiques i suaus.

Un producte vostre que té molt èxit són les mantetes personalitzades amb el nom del nadó…. i us el demanen principalment a Xina!
Tenim la capacitat de personalitzar les peces i als xinesos els agrada molt poder-ho fer en gènere d’alta qualitat. El sorprenent és que volen el nom escrit amb el nostre alfabet.

L’altra passió personal és l’hoquei, no endebades és el segon entrenador de l’Igualada Hoquei Club. Què passaria si un equip gran li fes una oferta per entrenar. Ho deixaria tot per l’hoquei?
De cap manera. L’hoquei m’agrada però m’agrada molt més la feina diària.

De quin entrenador n’ha après més?
He après molt dels dos grans entrenadors igualadins: l’Albert Tarrida i en Joan Pont. També he après molt d’en Ramon Peralta i de l’entrenador actual, en Ferran López que m’ha donat l’oportunitat de ser segon entrenador. En les primeres etapes de l’hoquei vaig aprendre d’en Carlos Figueroa, que ara està allunyat de l’hoquei.

En la tasca d’exportar us ajuda l’administració?
Sí. A través d’ACCIÓ rebem assessorament i ajuda. Ens movem per participar en fires internacionals per entrar en nous mercats.

A nivell local també us ajuda ser presents al REC.
Estem molt contents de ser presents al REC. Ens permet parlar personalment amb el client final al estar en contacta amb cent mil persones en nomes quatre dies.

Jaume Singla

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta