«Cal que el consumidor pagui preus justos pels productes de proximitat, de temporada, sostenibles i de qualitat ecològica»
«

Marta Palomas Bové entrevistada per Carmel·la Planell i Lluís

13 de març de 2024
© Carmel·la Fotografia

Marta Palomas i Bové, filla d’Igualada (1981), d’on n’és resident, és Enginyera Agrònoma; i, professionalment, té al seu càrrec el Banc de Llavors i els Horts d’Eixarcolant, a Jorba, on recupera plantes i llavors oblidades per a una horta ecològica.

De joveneta li ve l’amor a la terra, les plantes, l’horticultura… fins a graduar-se, a la Universitat de Lleida, com a enginyera agrònoma. Després d’un parèntesi laboral, al costat de la seva maternitat, i endemés d’una estada a Luxemburg i a Bèlgica subscrivint plans de producció ecològica; el retorn a casa nostra la compromet del tot amb el sector primari, participant de la creació d’una cooperativa no lucrativa dins d’Eixarcolant: Eixarcolant Llavors SCCL. Aquí, és on, al costat d’altres persones, comença el seu autèntic projecte personal.

Parla’ns de la presència de dones al sector agrari. Creus que s’està feminitzant? Si és així, has viscut una doble invisibilització, com a dona i treballadora?

Si bé el sector agrari té una secular preponderància masculina, quelcom ha canviat quan de temps recents veus dones joves conduint un tractor; això i molt més… Personalment, jo he viscut més efectes de masclisme a la vida privada que no pas a l’àmbit laboral. I, quant a la invisibilització, mai no m’he sentit invisibilitzada com a treballadora; més aviat si es tracta de pal·liar qüestions de força física, ens hem compartit les tasques.

Presenta’ns la realitat i les traves amb què ve topant la pagesia. Què li cal al sector?

El model actual falla, la contínua demanda d’alta productivitat i de preus ajustats dels productes ha portat a la pagesia a més conreus, recorrent a fórmules de cultiu que tampoc no han portat enlloc.

Quant a traves, la pagesia a hores d’ara viu un escenari de progressiu despoblament, el propi abandó del món rural. Alhora, s’incrementen els problemes alimentaris, quadres d’al·lèrgies, aigües contaminades, etc. Efectivament, cal canviar-ho tot, i això s’intenta des del Col·lectiu Eixarcolant.

“Tot i que el sector agrari té una secular preponderància masculina, quelcom ha canviat quan, de temps recents, veus dones joves conduint un tractor; això i molt més…”

Quin és el model agroalimentari i de salut d’Eixarcolant?

Ara som 1335 socis al Col·lectiu Eixarcolant; amb unes 30 persones involucrades laboralment, entre les quals la meitat som sòcies treballadores. A Eixarcolant, més enllà de treballar amb la terra, contribuïm a transformar el model agroalimentari en el sentit que el consumidor pagui preus justos pels productes de proximitat, de temporada, sostenibles i de qualitat ecològica.

Com veus el sector agroalimentari a la Conca d’Òdena?

Considero que és un sector maltractat. Hi ha pocs pagesos, és poc actiu, és a dir, un peix que es mossega la cua. Per això Eixarcolant, no sense posar en valor les persones que treballen la terra, ha impulsat el Parc Agrari de la Conca d’Òdena amb el propòsit de dinamitzar el territori, creant xarxa entre productors, administració, consumidors i establiments de comerç

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?