A les darreres dècades, la progressió en els avenços de l’arquitectura i l’enginyeria ha estat tan accelerada que ja són moltes les ciutats que presenten una fesomia urbana feta de grans gratacels; però el cas d’Abu Dhabi, i sobretot, de Dubai, les ciutats més riques del món, ja ultrapassa els límits de qualsevol imaginari de la construcció, perquè avui per avui el Burj Khalifa bat el rècord de ser l’edifici més alt del món, amb els seus 828 metres, i es manté com al gran símbol de les més desafiadores aspiracions d’aquesta ciutat.
Certament, per sobre de les seves imponents especificacions constructives, des de les seves despuntades alçàries que l’han definit com a “ciutat vertical”, veus ben delimitats els confins del cel sobre tota una urbs, les aigües del Golf Pèrsic i l’horitzó del desert.
El Burj Khalifa és una construcció de signe futurista que va començar a l’any 2004 i va finalitzar el 2009, inscrita dins del projecte Downtown Dubai, un vast complex de sòl urbà desenvolupat per Emaar Properties, una obra duta a terme per un equip d’arquitectes i dirigida per l’acreditat dissenyador d’arquitectures Adrian Smith; qui -per cert- també ha ideat la Torre Jeddah, d’Aràbia Saudita, un gratacel aspirant a superar el rècord del Burj Khalifa en qüestió de temps.
Si bé, des del moment de la seva inauguració, el 4 de gener del 2010, aquesta proesa de la tècnica ha esdevingut tota una simbologia per al món modern en la seva concepció global de nova edificació, incorporant apartaments, oficines, hotels, àrees de lleure, etc., a més d’una gran plataforma d’observació (fins fa poc, la de superior alçada del planeta); el seu disseny, on destaca una peculiar estructura en forma de “Y” -font d’inspiració d’una bella flor local, la Hymenocallis, de tres lòbuls- és precisament aquesta enginyosa silueta la que li permet de minimitzar els impactes del vent i fins i tot resistir a determinades activitats sísmiques.
Òbviament, tot el procés constructiu acull xifres superlatives tant pel que fa al factor humà, amb més de dotze mil persones involucrades en la obra, com per la incalculable quantitat de materials emprats en la seva construcció, i no diguem l’astronòmica quantitat de diners invertits, no solament en el projecte sinó també en el seu manteniment dia rere dia.
I, al capdavall, visitar el Burj Khalifa, és tota una experiència… Després de pujar fins a la 124 planta, per a regalar-te unes espectaculars panoràmiques que et delaten la insignificança del món als teus peus, veus per damunt teu l’afilada esveltesa de la inconfusible silueta d’una agulla de 242 metres. Més amunt, uns altres tants pisos més, des d’un mirador, que és com una atalaia, les vistes ja comencen a ser de vertigen.
Tot plegat, tant si ets a fora com a dins d’aquesta mena de torre de Babel, se’t fa del tot impressionant sentir-te testimoni de la capacitat humana per a planejar o inventar noves possibilitats per a la construcció i el disseny urbà més inaudit. Fins i tot sembla que acabis fent-te teu aquell somni visionari del seu autor, deixant-te envair per la fascinació d’una colossal construcció, un veritable fenomen de la més pretensiosa i intrèpida arquitectura.
