Al ple del mes d’abril es va votar per unanimitat una moció no resolutiva presentada per Poble Actiu a favor de l’aplicació de mesures per fomentar l’ús del català en comerços i el compliment de les normatives de política lingüística. Si volteu per Igualada us haureu adonat que, durant els últims anys, han aparegut molts comerços a la ciutat que no retolen ni informen en llengua catalana. La llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans: uneix els parlants de diferents territoris creant una comunitat lingüística de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar de més de 10 milions d’habitants. La manca de poder polític de la comunitat catalanoparlant, la globalització i el fet que vivim en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat ha fet que en els darrers anys el nombre de parlants de la llengua catalana s’hagi reduït dràsticament a números que converteix el català en una llengua amenaçada. Aquests darrers quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals. Si no fem res per aturar aquesta regressió, el català s’extingirà perquè, tot i que s’aprengui a l’escola, la gent no el farà servir al carrer.
Les institucions catalanes, però, no han de tenir una actitud de derrota, acceptant que el català sigui una llengua minoritzada, sinó que han d’adoptar una actitud d’activisme per defensar-lo i promocionar-lo perquè a data d’avui la llengua catalana encara és un element fonamental de la identitat i la cultura dels ciutadans de Catalunya. Perquè el català, com a llengua pròpia, ha de mantenir la centralitat a la societat catalana i ha d’assolir la situació de normalitat en tots els àmbits i totes les funcions de l’esfera pública i per tant, la seva preservació i promoció també són responsabilitat de les nostres institucions. També en l’àmbit del comerç, on a més a més, existeixen diverses normatives lingüístiques que estipulen que els establiments han de tenir la retolació en català i els consumidors han de ser atesos en la llengua que ells triïn.
Per aquest motiu em sembla bé que des del govern de Junts es tirin endavant les propostes que acompanyaven la moció que va presentar Poble Actiu per informar i facilitar que els comerços puguin complir la normativa. Un govern i un cap de l’oposició, per cert, als que els encanta anar a visitar comerços i brindar amb cava a les inauguracions d’establiments de la ciutat. Potser els igualadins es pregunten com és que sempre hi ha fotos a les xarxes de Cuadras i Castells i en canvi, no n’hi ha de les altres forces polítiques de l’oposició. La resposta és complexa i podríem parlar de la no necessitat d’estar tota l’estona fent-se fotos o de no tenir prou temps per fer-ho, ja que no tenen dedicació exclusiva. Però crec que hi ha una resposta més simple. Quan s’inaugura un comerç, aquest ho notifica a l’ajuntament i convida als regidors, i després el govern assisteix convidat. Si pregunteu als regidors de l’oposició -jo ho he fet tan als de Poble Actiu com als d’ERC- la resposta és que no els hi fan arribar mai invitacions d’aquestes. O sigui, és el propi govern de Junts el qui no vol que l’oposició hi vagi i s’hi faci una foto.
Mentre l’oposició no hi assisteix, Marc Castells i Jordi Cuadras no paren de penjar fotos a les xarxes mentre descuiden la seva tasca de vetllar per la política lingüística. Estan tan capficats en fer-se fotos en el màxim de botigues d’Igualada possibles que no se n’adonen que en la mateixa foto publicada es veu que el comerç que visiten no retola en català i no compleix la normativa lingüística. Vist això, i si m’ho permeteu, crec que val la pena batejar el pacte entre Castells i Cuadras com “El pacte del Photocall”, ja que tant un com l’altre només es preocupen per la seva imatge a les xarxes i fer una competició sobre qui es fa més fotos utilitzant els comerços d’Igualada com a escenari d’un photocall exclusiu. Per cert, he usat la paraula photocall, que és en anglès i ja sabem tots que a l’alcalde li agrada molt utilitzar-lo pels grans esdeveniments de la ciutat.
