Autor: Dr. Héctor López Llauradó. Uròleg expert, formador i organitzador de cursos de formació en cirurgia làser de pròstata holep.
En els últims 30 anys han aparegut avenços quirúrgics que han revolucionat la cirurgia urològica: la laparoscòpia, el làser i la robòtica. Als anys 90 va introduir-se la laparoscòpia per tractar els tumors de ronyó; cap al 2000, s’hi van afegir els tumors de pròstata i bufeta. Poc temps després, la robòtica permetia millorar la visió i la precisió, fent que s’estengués per tot el món. En els últims mesos, l’avenç en telecomunicacions, permet que un cirurgià pugui operar amb el seu robot un pacient que està en una altra ciutat o país, o sigui, operar a distància.
Una altra gran revolució ha estat el làser. El làser s’utilitza en dues patologies molt freqüents: el creixement benigne de la pròstata (HBP) i les litiasis urinàries (pedres).
L’HBP és una patologia freqüent en homes a partir dels 60 anys. El creixement lent de la pròstata pot produir diferents símptomes (dificultat, freqüència, orinar de nit, etc.) que es tracten amb medicaments. Si la resposta no és bona o hi ha complicacions (infeccions, hemorràgies, pedres o no poder orinar), la solució és la cirurgia. Abans, aquestes cirurgies es realitzaven per via endoscòpica (sense ferida) i energia elèctrica, quan la grandària de la pròstata era petita o mitjana, o per cirurgia oberta (amb ferida) en mides més grans. Les complicacions postoperatòries podien ser significatives, sobretot en la cirurgia oberta (hemorràgia, transfusió, infecció de ferida, més dies d’ingrés).
A finals dels anys 90 es va començar a investigar i operar els primers pacients amb diferents làsers, observant menys hemorràgia i resultats semblants a les tècniques existents. Aportaven seguretat en una cirurgia on el sagnat és freqüent i és important controlar-lo. Amb el temps, diferents làsers i noves tècniques amb làser demostren que igualen i milloren l’efectivitat. Destaquen dues tècniques: la vaporització i l’enucleació, ambdues per via endoscòpica. La primera, realitza un orifici dins la pròstata destruint el teixit mitjançant calor. L’enucleació buida tot l’interior de la pròstata, deixant una cavitat ben ampla, aconseguint la màxima desobstrucció, com si a una taronja li buidéssim la fruita i deixéssim la pell.
Mentre la primera guanyava adeptes per la seva senzillesa, alguns uròlegs convençuts en l’enucleació, vam iniciar el procés d’aprenentatge, tot i ser més difícil. Posteriorment, l’evidència científica consolidà l’enucleació com la nova tècnica “gold estàndard” per al tractament de l’HBP. El làser més utilitzat és l’holmi i l’acrònim de la tècnica és “HoLEP”. Com a curiositat, el làser deu el seu nom a la ciutat del seu descobridor, “Holmia” (Stockholm).
Cap als anys 2006/08 pocs uròlegs utilitzàvem aquesta tècnica a Catalunya i Espanya i actualment ja és la tècnica d’elecció en gairebé tots els hospitals del món. Els residents (futurs uròlegs), ja l’aprenen durant la seva formació. Els cursos de formació i estades de formació a diferents hospitals que hem realitzat han ajudat a la formació d’uròlegs tant de Catalunya com Espanya i a la implementació d’aquesta tècnica en els seus hospitals, per exemple, Manresa, Tarragona o San Sebastián. A l’Hospital d’Igualada la vam incorporar a primers de 2024.
Els avantatges de HoLEP són els següents: seguretat (baix risc d’hemorràgia i transfusió). Efectivitat: màxima desobstrucció de la pròstata per poder orinar sense dificultats. Durabilitat: és excepcional la reoperació. Operar qualsevol mida prostàtica (excepte les molt petites o extremadament grans). Evita la cirurgia oberta i permet trencar les pedres de la bufeta (alguns pacients en tenen i es poden resoldre en la mateixa intervenció).
Tal com s’acaba de comentar, el làser també permet tractar les pedres. El desenvolupament i millora de diferents làsers i diferents instruments quirúrgics (cada cop més fins i resistents), ha permès accedir a qualsevol part de l’arbre urinari (bufeta, urèter i cavitats del ronyó) per polvoritzar, trencar i extreure les litiasis, tot reduint complicacions. A l’Hospital d’Igualada, també hem començat a tractar aquesta patologia.
Hi ha altres avenços quirúrgics ja desenvolupats per tractar l’HBP, que poden ocupar un espai dins la diversitat d’aquests pacients: l’extirpació amb aigua a pressió executada per robot, vapor d’aigua, grapes intraprostàtiques, embolització d’artèries prostàtiques o la laparoscòpia assistida per robot.
Això és un breu resum del que ha succeït en la nostra especialitat durant aquests últims 30 anys, on noves tecnologies han permès el desenvolupament i perfeccionament de noves tècniques quirúrgiques, que han revolucionat i provocat un canvi de paradigma en les tècniques de referència, vigents des de primers del segle XX, en el cas de la cirurgia oberta, o des dels anys 60, en el cas de les endoscòpiques.
