La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat van iniciar fa un any un projecte sobre els Plans Educatius de l’Entorn (PEE) i les Aules d’Acollida a la comarca, i específicament a Igualada. La intenció era aproximar als nostres lectors el funcionament d’aquests instruments, i alhora veure com viuen aquesta etapa els infants acabats d’arribar, o en procés d’adaptació, procedents d’altres països, com a resultat de les diverses onades migratòries cap al nostre país. D’acord amb els responsables dels PEE a l’Anoia, es van fer un seguit de propostes que van finalment veure la llum els mesos de febrer, març i abril.
Prop d’una cinquantena d’alumnes de les Aules d’Acollida dels instituts Pere Vives, Joan Mercader, Badia Margarit i l’Acadèmia Igualada, de diverses nacionalitats, han participat en el projecte, que ha consistit en:
- Visites a la redacció de La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat, per conèixer com funciona la nostra publicació.
- Podcast amb tres grups diferents. Durant els mesos de març i abril es van fer gravacions amb els alumnes, a l’Institut Mercader i a l’Espai Cívic Centre, tot fent tertúlies sobre detalls de la seva adaptació, diferències de costums entre els seus països i Catalunya o aficions, entre d’altres aspectes. Aquests podcasts es podran escoltar a partir d’aquest cap de setmana a Spotify i Ivoox.
- Càpsules visuals temàtiques. Col·lecció de vídeos curts fets en mode de minitertúlia entre nens i nenes, sobre assumptes com cuina, jocs, esports, música.
- Humans de l’Anoia Infantils. Secció especial a les pàgines de La Veu i a les xarxes socials, similar al conegut format publicat al setmanari durant anys. Set nens i nenes hi han participat.
- Reportatge en paper i web. Contingut explicatiu i entrevistes tant als nens, com als professors i als responsables dels PEE i ELIC.
Podeu accedir als continguts digitals del projecte. Tot el projecte s’ha realitzat en llengua catalana.
En aquestes pàgines podeu veure un resum del treball, però és en el contingut digital on el lector podrà comprovar de primera mà quines és el treball d’aquests infants, la seva adaptació, les enyorances dels amics i costums que han deixat enrere, i les seves il·lusions de futur, trencant així estereotips fàcils, allunyant debats sense sentit i comprovant com, en el fons, els sentiments dels infants no coneixen fronteres.
Com aconseguir que els nens procedents d’altres països s’integrin al sistema educatiu del país, a la nostra societat, i parlin català
Els Plans educatius d’entorn (PEE) són una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i Formació Professional i els ajuntaments, amb el suport i la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús del català.
A l’Anoia existeixen cinc PEE: Capellades-La Torre de Claramunt, Igualada, Piera, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.
El nou context de la societat catalana del segle XXI requereix una acció específica que faci possible una integració educativa, social i cultural adequada de tot l’alumnat del sistema educatiu de Catalunya.
Com és ben sabut, quan la societat canvia, una de les primeres institucions que perceben el canvi són les escoles. La Generalitat ha dissenyat una política educativa integradora, que procura que tots els centres educatius tinguin escolaritzats una proporció similar d’alumnes estrangers. Tot i que de vegades era molt difícil aconseguir aquest objectiu segons sigui el context social on està ubicada l’escola o l’institut. En els darrers anys, això ha canviat molt.
L’alumnat de nacionalitat estrangera incorporat als centres educatius de Catalunya augmenta cada curs escolar, i avui representa prop del 15%. La xifra, però, augmenta sense aturador, contraposada, habitualment, a una disminució alarmant de la natalitat no estrangera.
L’Aula d’Acollida proporciona a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit. A les aules de Catalunya es parlen unes 160 llengües diferents.
Per tal d’atendre l’alumnat d’origen estranger, el sistema educatiu català configura un itinerari que passa per l’acollida inicial, l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana a l’aula d’acollida amb l’inici del procés d’inclusió escolar i social, i la incorporació progressiva de l’alumnat a l’aula ordinària a partir del suport lingüístic i social.
Els ELIC, els equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social
La Meritxell Sánchez, el Xavier Gabriel i la Carme Solà són els tres professionals educatius que estan al capdavant d’ELIC Anoia, l’equip d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social, la tasca del qual és donar suport al professorat de les escoles de primària i secundària obligatòria de l’Anoia. La Meritxell i el Xavier ens han explicat quin és el seu dia a dia.
Què són els equips LIC?
Meritxell: Nosaltres som un grup de professionals que treballem donant suport al professorat en temes de llengua, cohesió social i interculturalitat i formem part dels Serveis Educatius territorials del Penedès, juntament amb els serveis educatius del Garraf, del Baix Penedès i de l’Alt Penedès.
Quines són les vostres funcions principals.
M: Entre totes les funcions que tenim, fem assessorament i acompanyament a les aules d’acollida dels centres de l’Anoia de primària i secundària; fem assessorament als centres en tot el que fa referència a projectes lingüístics de centre, protocols d’acollida, dubtes que tinguin en relació amb l’alumnat nouvingut, som coordinadors de llengua, de cohesió social… També fem les formacions d’usos lingüístics en l’àmbit educatiu, que és una formació que han fet tots els centres, així com altres formacions com la d’immersió lingüística, o portem tota la xarxa de competència lectora, que hem engegat aquest curs. També fem de vincle amb els plans educatius d’entorn en els quals s’emmarca aquest projecte que hem fet amb La Veu de l’Anoia. Nosaltres exercim d’enllaç entre el Departament d’Educació i els ajuntaments.
Xavier: I també tenim tota una part de coordinació de projectes com poden ser el certamen de lectura en veu alta, els jocs florals…
M: Als centres que no tenen aula d’acollida els donem suport en tots els temes que fan referència al foment de l’ús de la llengua catalana, els ajudem en tot el referent a l’acollida d’alumnes nouvinguts, suport lingüístic i social a aquest alumnat.
X: Treballem per oferir igualat d’oportunitats i que l’escola sigui l’agent vehicular per dur-ho a terme.
M: Les nostres tasques les fem bàsicament en equip, però el Xavier porta més la part d’Anoia Sud: Piera i Capellades; la Carme, Vilanova i Montbui i jo Igualada.
Per què es va decidir dur a terme aquest projecte amb La Veu de l’Anoia?
M: Aquest és un projecte emmarcat dins el Pla educatiu d’entorn d’Igualada per donar visibilitat a aquest alumnat nouvingut que tenim als nostres centres. És un projecte amb les aules d’acollida de secundària, en què es pretén visibilitzar, valorar la diversitat lingüística i promoure la interculturalitat.
X: I el vam vincular amb el seminari que vam fer a tutors novells d’aula d’acollida i amb els coordinadors LIC de cada centre de primària i de secundària vam acordar que el projecte s’hi inclouria. Els centres han valorat molt positivament la participació en el projecte, perquè ha permès també que l’alumnat de les aules d’acollida de secundària que tenim a la ciutat es coneguin entre ells i, a la vegada, han treballat amb l’entorn, malgrat les dificultats que tenen encara molts amb l’ús de la llengua.
Quin tipus de professionals sou els que treballeu aquí?
M: Nosaltres tres som docents de secundària de l’àmbit de la llengua. Hem treballat en instituts molts anys.
Quin és el vostre dia a dia?
M: Nosaltres voltem molt, a part de fer la feina pròpiament d’oficina. Un dia a la setmana ens trobem amb tot l’equip de l’àmbit Penedès. Dediquem un dels matins a treballar amb els ajuntaments respectius sobre els plans educatius d’entorn. També anem a centres a visitar les aules d’acollida, a aportar quan ens demanen algun tipus d’assessorament, per fer seguiments i també preparar formacions.
X: La nostra tasca és també organitzar esdeveniments, com ara el Certamen de lectura en veu alta, com els Jocs Florals; també assistim a jornades formatives que ens ajuden a nosaltres mateixos.
M: De tant en tant també ens reunim tots els Plans educatius d’entorn de tots els ajuntaments de la vegueria.
Quin és el procés que segueix un nen o un jove quan arriba i s’ha d’escolaritzar.
M: L’alumnat nouvingut que va a les aules d’acollida són alumnes que fa menys de dos anys que s’han incorporat al sistema educatiu català. Quan un alumne entra en un centre i fa menys de dos anys que és a Catalunya, si el centre té aula d’acollida, s’hi incorpora. Aquests alumnes s’hi poden estar fins a 3 anys, normalment són dos anys i tres per a aquells alumnes que venen de cultures llunyanes. En aquests dos anys aprenen llenguatge conversacional, un nivell de llengua equivalent com a màxim a un A2; llavors s’incorporen a l’aula ordinària plenament.
Fins aquest moment poden estar com a màxim un 50% d’hores del seu horari lectiu a l’aula d’acollida on tenen un pla personalitzat per a l’aprenentatge inicial de la llengua. Un cop s’incorporen a l’aula ordinària tot el dia, deixen de ser alumnes nouvinguts però passen a ser alumnes de suport lingüístic perquè en dos anys no aprens una llengua, no tens el suficient nivell de llengua per seguir les matèries de classe. Per assolir el nivell es necessiten entre 5 i 7 anys de suport lingüístic. Els alumnes que van a centres on no hi ha aula d’acollida també se’ls ha de fer un pla personalitzat i un seguiment. A les aules d’acollida hi van els nens i joves des de tercer de primària fins a quart d’ESO.
A part, l’aula d’acollida, més enllà de l’aprenentatge de la llengua, és un entorn d’acollida emocional, de suport, un espai segur per aquests infants i joves que han hagut de deixar el seu país, casa seva i han vingut a un nou espai que els és desconegut i que a vegades els genera pors i inseguretats.
I les escoles que no tenen aula d’acollida, com ho fan?
M: Doncs la feina es fa des de l’aula ordinària o des de recursos interns del propi centre.
X: L’aula d’acollida, al final, és que el Departament dona una plaça més de treballador a una escola que es dedicarà a aquesta tasca; si no hi ha aquesta plaça, les escoles s’han de buscar la vida amb els docents que tenen, destinant estones a treballar amb aquests nens nouvinguts. A Igualada hi ha cinc centres que tenen aula d’acollida, a Capellades dos, a Piera dos més, a Montbui tres i a Vilanova una. I avui dia, als centres de secundària de la ciutat que han participat en aquest projecte de La Veu, hi ha un total de 85 alumnes que fa menys de dos anys que estan escolaritzats aquí.
Hi ha molta matrícula viva a Igualada i a la comarca?
M: Sí, però està molt ben gestionada. Hi ha un programa dins Pla educatiu d’entorn que és acompanyament a la matrícula viva, que vetlla per la no segregació de l’alumnat.
Quan un infant o jove arriba a la comarca, com es treballa per acompanyar-lo?
M: L’acompanyament general es fa des del Pla educatiu d’entorn, però els centres tenen els seus plans d’acollida que vetllen perquè l’arribada d’aquests alumnes sigui el menys traumàtica possible. Nosaltres, com a ELIC, fem l’assessorament i aportem tot el material de suport per fer aquesta acollida en català des de l’inici.
X: Cal tenir en compte que en molts casos, llevat dels alumnes que venen de països llatinoamericans, el castellà tampoc el coneixen, per tant, és molt important que tot el protocol que tenim d’acollida es faci ja en català directament. A les famílies, en aquest pla d’acollida inicial, se’ls diu on poden anar a aprendre català, quins recursos del municipi hi ha com poden ser grups de conversa, per exemple.
M: Des del principi se’ls explica que la llengua vehicular és el català i que l’han d’aprendre per poder entendre les comunicacions, els informes escolars…
Els mestres i professors estan sobrepassats, o tenen prou suport tant material com psicològic i emocional per afrontar aquests reptes?
M: Els docents van sobrepassats perquè tenen molts fronts oberts. La nostra feina, a les formacions, és explicar com treballar les comunicacions orals amb les famílies nouvingudes, com treballar les comunicacions escrites, com fer-ho perquè tot allò que arribi a les famílies s’entengui… Tenim molts recursos per poder fer les comunicacions inicialment amb la llengua d’origen i la traducció al català, i que a poc a poc s’han anar convertint només en català. També proposem fer unes guies lingüístiques d’acords perquè quan un docent arribi a un centre tingui clar qüestions com tenir en compte quines llengües tenim a l’aula o com ho farem a les reunions de pares perquè tot arribi a tothom.
També treballeu la interculturalitat.
També tenim en compte valorar les llengües i la cultura d’origen de l’alumnat nouvingut, perquè és molt positiu a l’hora que vulgui aprendre la nostra cultura i la nostra llengua.
A l’aula també es poden aprofitar els orígens culturals dels alumnes per treballar-los en qualsevol matèria.
I un bon moment per treballar la interculturalitat, per exemple, són les hores de tutoria, que permeten fer activitats per a les quals nosaltres oferim i donem molts recursos que es poden treballar amb el grup classe.
X: Gestionar la interculturalitat vol dir a vegades, gestionar altres costums, altres creences religioses… i s’ha de fer de manera que es puguin desenvolupar amb naturalitat, que no siguin una nosa, una desconeixença, sinó que les vivències que tenen aquestes persones nouvingudes s’entenguin i no generin problemes.
Que les famílies s’integrin a les escoles és important.
M: Sí, molt. I això sobretot és més fàcil a primària i des del Pla educatiu d’entorn tenim el projecte de família i escola en què les famílies hi van, col·laboren, es fan grups d’aprendre la llengua… Però això a secundària es perd, perquè els pares ja no van a l’escola.
X: Respecte a aquest tema, també hi ha l’orientació d’àmbit comunitari, que va en paral·lel a l’orientació educativa, que s’està reformulant i que ja no té la visió finalista sinó que és més d’acompanyament pel recorregut acadèmic de l’infant i el jove. L’orientació d’àmbit comunitari també busca això, que aquesta desaparició sobtada que a vegades hi ha a secundària del vincle entre família i escola, aquesta orientació intenta posar la mirada a donar una certa continuïtat i un acompanyament perquè no apareguin «sorpreses» a la secundària.
Feu valoracions de les vostres tasques? Quins resultats s’estan veient?
M: Pel que fa als plans educatius d’entorn, a nivell general les valoracions són molt positives i de fet ara el departament hi aposta molt fort i de cara al curs vinent s’universalitzaran, es vol que siguin presents a tot arreu.
X: El treball en xarxa, el treball amb la comunitat, que l’escola no sigui un bolet, és bàsic per garantir les oportunitats i l’equitat per a tots, més enllà de l’escola.
M: Pel que fa a les formacions veiem que la comunitat educativa està satisfeta que hi hagi un equip que s’encarregui de tot el referent a la llengua. Juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística oferim tallers de sensibilització, on es treballen recursos per dinamitzar els patis i perquè el català no es perdi en les estones d’esbarjo.
X: L’hora del pati és una hora escolar i entenem que s’ha de buscar la manera que, en un àmbit no formal però educatiu, el català es mantingui, sobretot perquè hem de pensar que hi ha alumnat que l’estona del pati és l’únic moment en què pot tenir un contacte no formal amb el català i aquest contacte no acadèmic és vital per a l’alumnat, sigui nouvingut o no. No podem prohibir ni vigilar però sí que s’ha de fomentar, propiciar i garantir que aquella estona, com la resta d’hores escolars, el català és la llengua que s’ha d’utilitzar. Aquest és una mica el mode de la Bressola, en què el català és la llengua per a tots els moments escolars.
M: El que està clar és que l’àmbit escolar ha de ser model d’ús de la llengua. Amb tota la reformulació de la immersió lingüística, estem incidint molt en com repensar-la i en com fomentar les dinàmiques en català entre iguals.
X: Perquè si no hi ha ús de la llengua habitual no hi haurà aprenentatge i si no hi ha aprenentatge, tota la gent que no aprèn entra en desigualtat vers la resta i perden oportunitats.
És important que nosaltres, com a societat, perdem aquest hàbit que tenim adquirit de sotmetiment al castellà; la motivació de supervivència com a comunitat lingüística hauria de fer que deixéssim de renunciar a l’idioma. Penso que la gent que ve de fora, si l’entorn on van a parar és catalanoparlant s’adaptaran i l’aprendran; en el moment en què els catalanoparlants renunciem a la nostra llengua, és quan hi perdem. Per als nouvinguts és indispensable oferir-los l’oportunitat d’ús en el màxim de contextos possible. Necessitem una comunitat pròpia forta i desacomplexada.
