A la Sala d’Exposicions de L’Ateneu, amb ATHENAION, de Loloelemak, se’ns convida a descobrir, des d’un llenguatge no verbal, l’univers del graffiti, de la mà d’aquest consolidat autor; que, partint d’una pregona introspecció, viatja per uns inimaginables universos creatius, i ho fa servint-se de nous espais i de nous patrons artístics. Això és, el substrat del món del graffiti permet a aquest artista d’expressar tot allò que altres tècniques no li ho permetrien.
I aquest és el cas que, des d’una observació expressa de les pròpies lletres, la caligrafia del seu nom, per exemple, Loloelemak ens descobreix la simbologia que s’amaga al seu darrere. Així, ordenant aquestes figures caligràfiques d’una manera ben concreta, conformant diversos perfils, plans i dimensions, aquestes venen a expressar bona part de les idees i els conceptes que percebem de la realitat.
En aquest sentit, a través de símbols, formes i figuracions del propi llenguatge, Loloelemak ha estat capaç de recrear un univers colorista i formal, alhora xocant i tal vegada incomprensible; donant vida a una percepció única i excepcional, inherent a uns hemisferis desconeguts.
Al cap i a la fi, assistim a la mirada d’una obra, si es vol una abstracció, que ens empeny a explorar altres dimensions, altres mons; tal vegada, tal i com així ho considera l’autor: mons paral·lels que van més enllà de la simplicitat de les coses.
Des d’un vessant estrictament temàtic, tot és una presentació d’estats emocionals que s’entrellacen i es barregen en diferents plans donant pas, gràcies a energies indesxifrables, a unes insòlites dimensions. Això és, Loloelemak se serveix de la repetició de les formes en expansió que permeten llençar diferents objectes i figures per a poder representar, tot defugint qualsevol lligam preestablert, escenaris gairebé inapreciables.
A nivell tècnic, aquestes realitzacions creatives són producte d’una acció pictòrica realitzada des de l’altra cara del suport, imitant una operació que canvia l’ordre del procés; és a dir, un acte pictòric invers, en què l’autor fa servir -com a basament- peces de metacrilat. I, per a què tot això estigui en consonància, treballa essencialment amb una àmplia gamma de colors vius i d’alta saturació, de pintures d’esprai.
El resultat és una encertat quadre cromàtic capaç de provocar una confrontació òptica en qualsevol espectador; permetent-li, de retruc, una dissociació entre els diversos plans del pla principal, el pla que, al capdavall, representa la veritable recreació d’una estructura impossible.
Un perfil professional de Loloelemak, altrament l’igualadí Manel Orgaz i Morros, ens apropa a una vasta producció que remet a la trajectòria d’un qualificat artista del món del graffiti que va iniciar-se a principis dels anys 90’. I, sense tardar gaire, va passar a concórrer pictòricament en diferents concursos i exhibicions en galeries d’art, a més de formar part de múltiples celebracions, festivals i fires de pintura urbana, tant a nivell nacional com internacional. Alhora, la seva realització artística també ha servit per a estampar algunes marques comercials de renom i editar diferents vídeos.
Sí bé Loloelemak treballa habitualment fora de les nostres contrades, val a subratllar que a Igualada és ben conegut perquè va ser el guanyador del concurs “Espai jove Cal Badia”, EAFEST, i també per haver exposat una important col·lecció de les seves pintures al Museu de la Pell.
