Tot i ser nascut a Igualada i habitant de la Torre de Claramunt, en Josep Maria Llenas García (1987), ha trobat el seu lloc als entorns de l’Alta Anoia. És, des de l’any 2023, director de l’Observatori de Pujalt, un dels centres neuràlgics de la comarca, que no només brinda l’oportunitat de gaudir de l’espai exterior, sinó que duu a terme una tasca essencial de divulgació, recol·lecció i interpretació de dades. Amb en Josep Maria conversem sobre les exposicions solars que han provocat aurores darrerament, i els reptes futurs de l’astronomia.
Teniu una part d’investigació, i una altra de divulgació, sobretot amb escoles.
L’Observatori és el que es considera un camp d’aprenentatge de la Generalitat, podríem dir que és una escola singular que està dins de l’Observatori, i cedim molts espais perquè les escoles els facin servir. Sobretot fem divulgació de la meteorologia, d’astronomia i també de les energies renovables. També tenim la part de divulgació general, a on fem visites al públic. Cada any rebem al voltant de 6.000 o 7.000 persones, ja sigui a nivell escolar o de públic general. Cal dir que aquí hi ha un gran llegat de l’Albert Borràs, l’antic director de l’Observatori, que va fer molta feina i va deixar el llistó molt alt.
Quines col·laboracions dueu a terme? Formeu part d’alguna xarxa d’observatoris?
En la branca de la meteorologia, tenim col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, recollim dades diàriament i les compartim amb ells perquè puguin tenir el registre. A part, nosaltres tenim el nostre registre propi. En canvi, el món de l’astronomia és tan complex i abasta tantes coses que, depenent de per què estem en una xarxa de col·laboració o en una altra. Amb els astroides formem part del grup de Defensa Planetària, que són observatoris de tot el món i rebem llistes d’objectes que cal observar, recollim les dades, i van a parar a la Universitat Harvard. Per altra banda, col·laborem amb l’IEC i amb el doctor Josep Maria Trigo; en aquest cas és una col·laboració, no aporta benefici però sí reconeixement.
També fem seguiment d’estels fugaços i bòlids -que són estels fugaços més grans-, i tenim diverses càmeres fora de l’observatori que estan tota l’estona gravant, i analitzem si hi ha alguna cosa fora del normal.
Parlem d’aurores. Les tempestes solars que s’han vist el darrer any aproximadament, són inhabituals?
Tot i que el que hem vist aquests darrers mesos no és comú, de tempestes solars n’hi ha hagut sempre. El sol té un període d’activitat d’onze anys; cinc anys que puja i cinc anys que torna a baixar, i per tant acaba creant aquesta exposició. El que ha canviat és la comunicació: ara s’explica més. Abans t’assabentaves de les coses una vegada havien passat i ara no, però són fenòmens que hem tingut sempre.
Quin descobriment recordes particularment?
En aquests anys són diversos els projectes on he col·laborat; he participat en seguiments d’asteroides molt específics, però recordo molt el descobriment l’any 2022 d’una supernova. L’Observatori de Pujalt va ser el segon a descobrir la supernova, que és la mort d’una estrella de forma molt violenta. Nosaltres estàvem observant una galàxia i justament, per coincidència, va aparèixer. El dia de demà seria xulo descobrir un asteroide nou. És molt complicat perquè hi ha tants telescopis al món observant les 24 hores del dia, que tenir la coincidència de trobar-ne un i que no l’hagi detectat ningú abans és complicat. No és impossible, però és complicat.
L’Observatori de Pujalt és un centre molt destacat d’investigació a Catalunya. Creus que se li dona el valor que es mereix? No només a nivell social sinó també administratiu.
No. Hi ha molta gent, inclús de la mateixa administració, que no coneix que existeix aquest observatori. La part d’observatori astronòmic es va inaugurar l’any 2020, però s’hauria d’haver inaugurat el 2012. L’any 2012 va començar la construcció de l’observatori astronòmic, però va estar paralitzat vuit anys per motius de l’administració.
El fet que l’observatori estigui a Pujalt és casual o causal?
Causal. L’Ernest Guillé vivia en una masia a Veciana, on tenia un observatori meteorològic, amb els seus propis telescopis. L’any 2000 el van desnonar i se’n va anar a la Pobla de Lillet, però no va encaixar. Va estar buscant un lloc a prop de Veciana per muntar de nou el seu observatori, i l’alcalde que hi havia a Pujalt en aquell moment, l’Antoni de Solà, el va ajudar a muntar l’Observatori. Guillé va morir l’any 2008 deixant el seu llegat aquí, tot i que llavors l’observatori astronòmic encara no hi era. Buscant entre els seus papers es va veure que ell tenia pensat fer-hi l’observatori astronòmic, i es va acabar fent realitat de manera pòstuma. Però, si no fos per l’Ajuntament, aquí no hi hauria l’Observatori.
Abans comentaves que formeu part de l’Associació de la Defensa Planetària, en què consisteix la vostra tasca?
A l’espai exterior hi ha més de 300.000 asteroides identificats, però alguns d’ells tenen la probabilitat que en un futur puguin apropar-se a la Terra. Nosaltres anem revisant aquests asteroides més prioritaris, aquells que poden ser més perillosos, i mirem que la seva òrbita passi per on ha de passar. Si hi ha hagut alguna cosa que ha alterat la seva òrbita, s’ha de recalcular de nou per veure quina afectació pot tenir per la Terra en un futur.
Mirant cap al futur, quins creus que són els reptes de l’astronomia?
Un dels reptes que nosaltres -i quasi tots els observatoris del món- tenim, és la contaminació lumínica. Aquí estem superapartats de la ciutat i, així i tot, rebem llum d’Igualada, Manresa, Cervera…
Aquestes llums el que provoquen és que cada vegada veiem menys estrelles per la contaminació de llum que hi ha, el que acaba dificultant treure dades fiables. L’astronomia s’està morint a causa de la contaminació, ja s’han enviat telescopis fora de l’espai, però el cost econòmic és molt més elevat. A Igualada, per exemple, tota la llum és blanca, i hauria de ser més ataronjada, ja que les llums amb tons més vermells fan que la nostra pupil·la no canviï de mida.
La mateixa Generalitat diu que si no es posen llums ataronjades és perquè molts ajuntaments diuen que sinó la gent es pensa que no s’ha fet cap canvi. No es tracta d’això, es tracta de baixar el consum elèctric, però sense generar efectes negatius. La llum blanca afecta al son, als animals i a tot l’ecosistema.
