Entrevista a Pau Ortínez, candidat a l’alcaldia d’Igualada per Poble Actiu
Pau Ortínez és regidor a l’Ajuntament per Poble Actiu i Enginyer d’Obres Públiques. Actualment treballa en una empresa pública que gestiona el servei d’aigua de diferents municipis. Ha participat activament a l’escoltisme i en entitats ecologistes de la ciutat. A les properes eleccions del 28M es presenta com a candidat a l’alcaldia d’aquesta formació municipalista, vinculada a la Cup.
Quines sensacions teniu ara, després de 8 anys de feina a l’oposició de l’Ajuntament?
Creiem que s’ha fet bona feina. I tenim la sensació que ha arribat el moment que la gent ens demana que hi hagi un canvi al govern de la ciutat, i això no havia passat els últims anys… És una realitat palpable que la gent demana que després de 12 anys de govern de Marc Castells hi hagi un canvi de cicle. Les nostres sensacions són molt positives, pensem que creixerem i que serem decisius, a diferència del que ha passat els últims vuit anys. Aquesta vegada sí que serem decisius per decidir el futur de la ciutat. Seran les tres o quatre persones que entrin a l’Ajuntament a les pròximes eleccions les que tindran la clau del Govern.
Això és molt important perquè nosaltres volem que el proper Govern serveixi per afrontar quatre reptes que entenem que són molt importants a la ciutat, que és que tothom tingui un habitatge digne, cosa que a la vegada ara mateix no passa; que es planifiqui la ciutat, per tant, que es renovi el POUM; que hi hagi uns serveis de qualitat, que la sanitat i l’educació en aquesta ciutat siguin de qualitat; i, per últim, que el proper Govern que surti serveixi per afrontar l’emergència climàtica i no que ho faci com ha fet aquest Govern, que és promoure el cotxe.
Una preocupació de tots els candidats és què passarà amb l’allunyament evident de la política per part dels ciutadans… Com els convencereu?
Doncs posant el focus a les coses que són bàsiques per a la gent. Nosaltres hem posat molt el focus en què tothom tingui uns serveis de qualitat. Que tothom tingui una llar d’infants, una escola i un institut públic al costat de casa, a menys de deu minuts, per exemple. I això és una realitat que ara mateix no passa. Tothom ha de tenir garantits uns serveis de qualitat, visqui al barri que visqui. I això per exemple ho posem en el cas de la llar d’infants. Passa molt que la ciutat està planificada en un moment, en què la realitat era d’una manera. Ara el repartiment dels serveis no és equitatiu.
En l’àmbit de la sanitat s’ha de garantir que hi hagi pediatra als dos CAP’s de la ciutat però sobretot al del Passeig, i garantir que a l’Hospital quan hi vas tinguis la millor atenció possible, una llista d’espera raonable, que hi hagi tots els especialistes i que t’atenguin amb la qualitat que la gent es mereix.
Però si no hi ha metges!
Costen de trobar… Si la gestió de la direcció hagués estat enfocada no a reduir el deute, sinó a garantir un servei públic i no una gestió empresarial purament financera, segurament els problemes que tenim serien menys. És cert que el problema és compartit amb tots els hospitals, no només de Catalunya, sinó de l’Estat espanyol i ho podríem extrapolar també a nivell europeu. Però la qüestió aquí és com s’ha cuidat els professionals, que no se’ls ha cuidat adequadament i per això ens manquen més professionals que els manquen a altres ciutats.
El canvi de direcció no és suficient, s’han de canviar les polítiques de direcció. Ara s’han de veure canvis perquè els professionals estiguin contents, es vulguin quedar i que atraguem més professionals. Ha de ser el principal repte que tinguin sobre la taula.
El tema del POUM, per reiteratiu i una i altra vegada, cansa molt al ciutadà. El pla urbanístic de la ciutat és de 1986.
Jo no havia nascut encara.
Es parla molt del barri del Rec, i no gaire de la resta de la ciutat… No compta?
Per no posar només el focus en el barri del Rec, podem posar tres exemples de coses que es necessiten en els procediments urbanístics. El primer que ja hem comentat, que hi hagi equipaments a tots els barris per poder dotar a tots els ciutadans dels mateixos serveis. I el POUM ha de ser una oportunitat per a això.
Per exemple, entorn del carrer Indústria no hi ha cap vorera que faci més de 60 centímetres, 70 com a màxim. S’ha de treure els cotxes de tota aquesta zona i fer voreres amples i adequades perquè la gent que va amb un carro de la compra, amb una cadira de rodes o que té dificultats de mobilitat, pugui passejar amb tranquil·litat. Creiem que el Govern Castells ha desaprofitat 12 anys per fer una planificació urbanística. En canvi, sí que aprofita per fer el Pla Director d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena, que és bàsicament fer planificació urbanística fora de casa teva.
Nosaltres pensem que el creixement que ha de fer la ciutat ha de ser cap endins, és a dir, no cal que ens anem a expandir a fer polígons a altres zones, quan tenim zones a l’interior de la ciutat que estan desaprofitades. I posem, per exemple, el barri del Rec, però també podem posar, per exemple, a la Roixela. És tota una zona de la ciutat que està desaprofitada i que s’hi podria fer l’activitat industrial amb baix impacte ambiental, o s’hi podria fer una zona de creixement urbanístic per posar-hi habitatge. Hi ha moltes zones a la ciutat que es poden aprofitar i no cal anar creixent cap enfora, perquè a nosaltres ens agrada molt la ciutat que és bastant compacta, per moure’t a peu en bicicleta tot és bastant a prop. Per tant, hem d’intentar que el creixement sigui cap endintre i no cap enfora, per aprofitar els buits que hi ha a la ciutat.
Posa un exemple.
Ja ho he, dit en l’àmbit del Casal del Passeig. No pot ser que tinguis 3.000 m2 de la ciutat desaprofitats. I en canvi al pla director fem un creixement molt gran entorn del Mestral i el Montclar, que no té cap sentit. Per què no aprofitem els buits que hi ha a la ciutat com l’Escorxador, com el Casal del Passeig, com el Rec, en lloc d’anar creixent cap a fora?
Heu fet moltes propostes durant aquests anys a l’entorn de l’habitatge social. Lloguers amb preus molt alts, poca oferta i molta demanda.
Tenim una ciutat de 40.000 homes i dones, en què només hi ha 40 pisos de lloguer disponibles. Que això, si tu mires altres ciutats, no passa. Vol dir que n’hi ha molt pocs i els preus òbviament estan pels núvols. Hem de fer servir totes les eines que tenim a l’Ajuntament. Clar, el planejament és a deu o vint anys vista. Mentrestant s’han de fer altres coses, com rehabilitació. Fa un temps que el govern actual en fa, però se n’ha de fer més, té incidència als nuclis antics que és on més falta fa perquè si no els edificis cauen a trossos. També s’ha d’anar comprant edificis, carcasses d’edificis per acabar-los, tempteig i retracte, masoveria urbana, cooperativa d’habitatge… i també un tema que hem suggerit que és el Viure i Conviure, que és que avis i estudiants puguin conviure en un mateix habitatge, ja s’havia fet fa uns anys i creiem que és molt oportú.
L’habitatge no té una solució única, s’han d’activar deu palanques i en base a això començaràs a generar un canvi. Però necessitem que bàsicament sigui el focus principal, és a dir, deixar de grans esdeveniments, i grans inauguracions i que el focus principal de l’actuació governamental sigui l’habitatge. No ha estat així en els últims 12 anys.
Quan actives una palanca, n’has de desactivar una altra…
Desactivem el biollac.
És a dir, tot això val molts diners. N’hi ha prou, a l’Ajuntament?
Deixem de fer les altres coses que es fan, deixem de fer el biollac, deixem de fer tot un seguit d’actuacions considerem que no són necessàries. A ningú de nosaltres se’ns ha demanat que siguem Capital de la Cultura Catalana i Capital Europea de l’Esport. Ningú ens ha demanat un biollac. Hi ha tot un seguit de despeses que es dediquen a unes coses que ningú ens ha demanat. Si posem el focus en l’important, com habitatge, emergència climàtica, serveis públics de qualitat, es dotaran de més calés. Escolta, si necessitem diners per això, doncs que no li perdonin 55.000 euros a la Mútua, per exemple, que estaria molt bé.
Poseu molt èmfasi en la lluita contra el canvi climàtic. De quina manera un igualadí pot ajudar?
Aquí hi tenen un paper molt important les empreses i els ajuntaments. S’han de prioritzar vianants, bicicletes i transport públic per sobre dels cotxes. I això prioritzar-ho en tot. Qualsevol reforma urbanística que es faci, prioritzar vianants i bicicletes. No pot ser que un municipi com Òdena no tingui transport públic amb Igualada. És inconcebible. El govern va fer un pla pilot per al carrer d’Òdena, per tancar-lo al trànsit… Ho van deixar estar. Per què? Perquè no hi creuen. No creuen en la mobilitat sostenible.
Nosaltres ja demanàvem fer de vianants la Rambla, com a mínim des del 2018… Doncs acabem de fer els canvis, tallem el trànsit del carrer d’Òdena, del de Sant Pau…. Quan tu poses un carrer per a vianants, a la gent li ve més de gust passejar, comprar. Això té un poder de transformació dels barris molt important.
Què hi faríeu, al Passeig Verdaguer?
D’entrada, les rajoles les haurem de tornar a canviar. Hem de posar un paviment que no generi accidents, antilliscant, de tal manera que sigui segur passejar. Hem de treure els patinets i les bicis del centre del passeig i posar-los en el lloc que toca, que és al costat dels cotxes, en un carril segregat, però al costat dels cotxes. I hem d’aprofitar tot l’espai de dins per posar-hi més coses. No té cap sentit que els bancs siguin lineals, s’ha de fer en forma de semicercle perquè a la gent li vingui de gust quedar-se, i també s’han de dotar de zones de jocs infantils. Quan parles amb les famílies del centre i del Poble Sec, el que et diuen és que no hi ha espais de joc per a la canalla.
El que ha fet el Govern de passar de dos carrils a un ho compartim, és una aposta bona, valenta també i, per tant, l’únic que hauríem d’haver acabat és agafar el carril de bicis i de patinets i posar-ho allà. Hi ha l’espai suficient. Nosaltres no creiem en grans projectes del passeig Verdaguer que valguin 18 milions d’euros, perquè les propostes que nosaltres fem no valen tants diners. Canviar el parterre del paviment, sí són diners, però amb un pressupost de 60 milions d’euros és perfectament assumible.
Heu estat molt incisius en municipalitzar el servei de l’aigua. Estem més a prop, o no?
No, amb aquest govern no. Amb ells serà impossible la municipalització de l’aigua. Es va crear una comissió d’estudi però s’ha fet per res, és a dir, es va crear però es va desmuntar. Ara el que cal és una acció efectiva de reconèixer que tenim un problema, una situació irregular perquè aquesta empresa està gestionant el servei sense data d’acabament d’aquesta concessió. Cal que se sotmeti a votació el futur de la ciutat en aquest àmbit. Aquest govern pensa molt en el dia a dia però no pensa en les decisions a llarg termini. Les coses que realment són de calat i que defineixen el model de ciutat no les afronta i nosaltres tenim molt clar que l’aigua en serà una. En la negociació del futur govern, si nosaltres som clau, l’aigua serà un dels deu temes clau, segur.
Voleu influir en un pròxim govern de la ciutat. Imagino que seria amb un govern d’esquerres?
Plantejarem clarament uns principis sobre l’habitatge, l’emergència climàtica i els serveis públics de qualitat. I amb això anirem a un escenari de negociacions postelectorals. El nostre paper el definirem a posteriori però tenim clar que serem clau i que si nosaltres tenim molts vots, com més força tinguem, més avançarà la ciutat cap a afrontar els reptes que tenim cap endavant. I el paper que farem després s’haurà de decidir sobretot en funció de la força que tinguem. Si som forts serà més possible que assumim més responsabilitats i si som febles assumirem menys. Un pacte d’esquerres s’haurà de veure, no depèn només de nosaltres.
