El comerç local, aquell que dona vida als nostres carrers i identitat als nostres barris, està vivint una de les crisis més profundes de les darreres dècades. El tancament constant de petits negocis i la irrupció imparable de supermercats i franquícies sense arrelament local són símptomes d’una malaltia que, si no es tracta amb urgència, pot deixar les nostres ciutats òrfenes de la seva essència. És un problema d’abast nacional, i que també es viu a l’Anoia i a la seva capital.
El comerç de proximitat és molt més que un espai de transacció: és punt de trobada, generador de cohesió, transmissor de valors i memòria col·lectiva. Quan tanquen les botigues de tota la vida, no només perdem llocs de treball, sinó també el caliu, la confiança i la complicitat que només pot oferir qui ens coneix de sempre.
Els estudis recents sobre hàbits de consum a la província de Barcelona evidencien que, tot i una valoració globalment positiva de l’oferta comercial local (amb una mitjana de 7,15 sobre 10), aquesta percepció baixa significativament en municipis petits i mitjans, on la desaparició de botigues tradicionals és més acusada. Aquest fenomen no és inevitable. Altres ciutats mitjanes de Catalunya, com Vilafranca, Vilanova i la Geltrú o Granollers, han demostrat que, amb una planificació valenta i projectes tractors, es pot revertir la regressió comercial i revitalitzar el teixit urbà. Ara que comença una nova etapa a Igualada Comerç, la primera entitat comercial de la ciutat, és una bona oportunitat per plantejar-se nous horitzons i reptes en aquesta direcció.
Les solucions passen per una acció institucional decidida: cal renovar la planificació urbanística, apostar per la reconversió de barris com el Rec perquè esdevinguin pols d’atracció residencial i comercial, i impulsar mecanismes que permetin gestionar de forma integral i estratègica els locals buits i dinamitzar zones afectades pel tancament de negocis.
Però la responsabilitat no recau només en les institucions. La societat local ha de recuperar l’empatia i el compromís amb el seu comerç. Cada compra feta a una botiga de proximitat és una aposta pel futur del nostre poble o ciutat. És imprescindible que la ciutadania sigui conscient que el seu hàbit de consum pot marcar la diferència entre un centre viu o un paisatge de persianes abaixades. No ens podem permetre que la comoditat i la globalització ens robin el que som i el que tant ens ha costat aconseguir.
