El proper 14 de juliol disputaré el Campionat del Món de Triatló a Fyn (Dinamarca). L’any passat vaig ser campiona d’Espanya en modalitat de llarga distància. Tot i que soc graduada en magisteri, actualment només em dedico a entrenar i competir en triatlons. Visc a Igualada, tot i que em passo la meitat de l’any viatjant.
D’aquí a una setmana, el 14 de juliol, disputes el Campionat del Món de triatló. Quines són les sensacions ara mateix?
Ara mateix estic bastant relaxada, però un cop arribi a Dinamarca i vegi el circuit segurament m’aniré posant nerviosa. A casa sempre em diuen que quan queden dos o tres dies per alguna competició estic una mica insuportable. Un cop al lloc, quan més neguitosa em puc posar és quan em trobo amb situacions que no controlo, com per exemple que l’aigua estigui molt freda. Si no, penso que he anat entrenant tot l’any i que he sabut superar tots els obstacles amb què m’he anat trobant.
Et marques algun objectiu en concret?
Més que posar-me un objectiu en la classificació, vaig amb la intenció de fer els meus millors temps en les tres disciplines. M’exigeixo més a nivell de marca personal que en el número de la classificació que pugui quedar.
El sacrifici per haver arribat a disputar el Campionat del Món ha d’haver estat molt alt…
Jo entreno tots els dies de la setmana, visc pensant en això. Hi ha dies que ho visc com un sacrifici i d’altres que no. A l’hivern, per exemple, quan encara queda molt per les competicions i només entrenem, potser hem quedat amb els amics i jo no hi puc anar perquè no me’l puc saltar. Però a més, després tampoc puc anar a sopar perquè estic rebentada i he de descansar bé per l’entrenament de l’endemà. Descansar bé, menjar bé, i dormir bé és molt important per poder fer entrenaments de qualitat i millorar.
La temporada passada vas canviar d’entrenador i s’ha notat una millora evident en els teus resultats. Era un canvi que necessitaves?
No crec que aquesta millora de resultats sigui només a causa d’aquest canvi. Amb l’entrenador d’abans havíem fet molt bona feina i ara s’ha ajuntat tot, a base de l’etapa anterior amb els nous mètodes de l’actual.
Actualment tu entrenes com una professional. Pots viure com si ho fossis?
Això cada any és un dilema per a mi, de veure si ho deixo o no ho deixo. És una inversió de vida, jo estic gastant uns anys de la vida no tornaré a tenir. Aquest any he pogut treure’m diners de les proves que he anat guanyant, però jo no tinc un sou fix cada mes. Si no guanyo, no ingresso.
L’ajuda d’un sponsor potser et permetria estar més tranquil·la en aquest sentit?
Sí, de fet és una cosa que vull aprofitar per reclamar a les empreses d’aquí. Més enllà dels beneficis fiscals que les empreses en puguin treure, crec que també els interessaria per lligar la seva marca a la d’una esportista igualadina que volta per Espanya i el món. A més, ara totes les curses de triatló es retransmeten per Teledeporte i això encara els afavoriria més.
Parlant de premis i recompenses econòmiques. Hi ha diferència entre els premis per a homes i per a dones?
En triatló per sort és el mateix. Jo en totes les curses que he anat ens han donat el mateix tant a homes com a dones. En l’atletisme crec que afortunadament és bastant així a tot arreu, però he parlat amb dones d’altres esports que em diuen que per a elles això és impossible.
Vas passar de competir en categoria Sprint (750 m nedant, 20 km de bici i 5 km corrent) a fer la llarga distància (3 km nedant, 120 km de bici i 30 km corrent). És perquè t’agrada patir més?
Vaig estar uns anys entrenant en un centre d’alt rendiment a Sòria i quan vaig acabar el meu exentrenador em va comentar que ja que entrenava tant, em veia més possibilitats en la llarga distància.
Amb aquestes distàncies, què és més important, la preparació física o la mental?
Una mica tot. Si no has entrenat no podràs acabar la cursa, però és evident que el cap també influeix moltíssim.
Què és el que t’anima en els moments que puguis estar una mica baixa de moral?
La competició. M’agrada molt competir i m’agrada moltíssim guanyar. En la pròpia cursa, m’encanta estar disputant la victòria amb algú. A vegades em sembla que estic en una pel·lícula.
Per què creus que a Igualada esteu sortint tants atletes d’elit?
A vegades ho he pensat. Jo sempre que surto a córrer per la ciutat em trobo altra gent corrent, fem molt esport. O a l’Estadi del CAI i ha molta gent cada dia. Gent de fora els sorprèn que sigui així.
