Grup d’independents de Tous.- El resultat de les passades eleccions catalanes del dia 12 de maig ha confirmat el que s’anava dient des de fa temps: que l’independentisme havia anat perdent vots.
Nosaltres creiem que la principal causa de la pèrdua de vots és deguda al fet que molts independentistes
hem quedat fastiguejats, emprenyats, cansats, avorrit i decebutsde veure any rere any sempre el mateix: crítiques, especialment entre Esquerra i Junts o entre Junts i Esquerra, i declaracions i contradeclaracions entre els dos partits. I per postres, aquesta quasi eterna mala relació que va comportar el trencament del Govern de coalició entre Esquerra i Junts de la passda legislatura.
Estem convençuts que aquest comportament dels nostres partits més importants és un gravíssim problema per a l’independentime i per tant, és indispiensable solucionar-ho d’una vegada.
El Sr. Oriol JUnqueras, tractant un dia Junts com els nostres amics, ens va donar la solució: tots els nostres
polítics, començant pels d’Esquerra i Junts, s’haurien de veure i tractar entre ells com si fossin autèntics
amics. Fer això no és impossible, només és qüestió de voluntat.
Llàstima que el Sr. Pere Aragonès, o no va escoltar les paraules del Sr. Oriol Junqueras o no va tenir la voluntat de seguir-les. Si els votants d’Esquerra volen aconseguir algun dia la independència de Catalunya, ara haurien de posar els seus 20 escons als costat dels 35 de Carles Puigdemont.
Entre Esquerra i Junts hi haurà sempre rivalitat, això segurament és inevitable, però és necessari, o més
ben dit, creiem que hauria de ser obligatori que tots els poítics d’aquests dos partits aprenguessin a veure’s i tractar-se com a vertaders amics. Si Esquerra i Junts ho fan, confiem que també acabaran fent-ho la resta de partits independentistes.
Els amics, sense que les tinguin escrites, tenen unes normes de conducta que no volen trencar mai. Entre
aquestes normes n’hi ha tres que possiblement són les més importants: ni criticar-se ni discutir-se mai davant d’altres persones, no fer en públic afirmcions sobre qüestions que afectin a un amic sense haver parlat prèviament amb ell i si es necessita ajut el primer a qui s’ha de demanar sempre és a l’amic.
Per a nosaltres és molt important que hi hagi aquest comportament fins el dia que Catalunya acosegueix la independència. Pensem que els poítics que no hi estiguin d’acord fóra millor que fessin un pas al costat i deixessin el seu lloc a altres persones que fossin capaces de fer el que estem demanant.
Tenim el convenciment que es recuperaran molts dels vost perduts si d’una vegada desapareixen dels mitjans de comunicació les crítiques i les declaracions i contradeclaracions entre Esquerra i Junts i els dos partits es compten com vertaders amics. Les diferències que possiblement hi ha entre ells dos les han de discutir i solucionar sempre en privat. La roba bruta s’ha de rentar a casa i al carrer, si no es vol tornar a fer el ridícul davant de mitja Espanya, s’ha de sortir amb la roba neta.