Hi ha qui diu que l’anomenat “tren gran”, del qual se n’ha parlat milers de vegades en aquesta comarca com a necessitat imperiosa de resoldre les nostres comunicacions d’una vegada per totes, ens acabarà caient algun dia del cel, no pas perquè aquí cridem molt, sinó perquè a d’altres de més enllà de l’Anoia els faci falta. Doncs sembla que, ara, comencen a produir-se espurnes en aquesta direcció i algú vol ressuscitar l’Eix Transversal Ferroviari, projectat el 2010 pel president Pasqual Maragall. Un projecte que feia sortir Igualada al mapa, però de debò.
És sabut que des del govern d’esquerres de Madrid -i seguint les pautes que marquen des de la Unió Europea- hi ha una predisposició a fer créixer les inversions a l’entorn de les infraestructures ferroviàries, com a excel·lent via per reduir els contaminants que generen els camions de mercaderies que diàriament omplen carreteres i autopistes. També per millorar la seguretat i ser més eficients.
La solució a la saturació de línies de tren de Barcelona, amb un consens polític absolut a la Vegueria Penedès, és l’Eix Transversal Ferroviari
En aquest camí, s’ha iniciat un debat interessant a la Vegueria Penedès, iniciat sobretot per les comarques penedesenques i el Garraf, farts de les mercaderies que transiten -i més que ho faran- per les línies de tren existents, completament saturades. Fa temps que es diu que el Port de Barcelona necessita més línies de tren per treure tot el que els arriba -o entra- en els vaixells. I aquí és on al Penedès han aixecat la mà, perquè es veuen venir que els caurà altra vegada el mort al damunt.
La solució, amb un consens polític absolut a la Vegueria Penedès, és l’Eix Transversal Ferroviari, amb Igualada i l’Anoia com a grans beneficiats, perquè la línia de mercaderies també seria de passatgers. Barcelona a 30 minuts.
Molts es pregunten a què espera la Generalitat per entomar aquest projecte, per molt costós que sigui, i més quan ja existeix un pla urbanístic aprovat amb els terrenys afectats des de fa 14 anys. Ja aniria sent l’hora que el món socioeconòmic de la comarca -no només el polític- aprofiti l’ocasió.
