L’any 1994 es van fer les primeres passes per a la creació del futur Hospital d’Igualada a les Comes. Llavors, però, encara no se’n sabia l’emplaçament. Tot plegat només era una idea, una intenció. Aquell any, es va constituir la “Fundació Sanitària d’Igualada”, que naixia de la fusió entre l’Hospital Comarcal d’Igualada i la Fundació Assistencial de l’Anoia, que gestionava l’hospital de la “Mútua Igualadina”, tots dos al passeig Verdaguer de la ciutat.
Tal i com expliquen avui des del Consorci Sanitari de l’Anoia, el mes d’abril de 1994 la junta de l’Hospital Comarcal i el patronat de la Fundació Assistencial de l’Anoia, amb l’impuls i també amb la participació activa del Servei Català de la Salut i dels màxims responsables del Departament de Sanitat i Seguretat Social, van constituir la Fundació Sanitària d’Igualada. Uns mesos després, a principis de setembre, va començar a funcionar la nova entitat com un sol hospital nascut de la suma de dues institucions hospitalàries apreciades per la comunitat i que l’evolució de la sanitat va portar a treballar definitivament en comú.
La nova fundació va representar una aposta de futur, necessària per garantir la continuïtat d’una assistència hospitalària de qualitat a l’Anoia. Aquell objectiu va comportar notables esforços a les persones i organitzacions vinculades al projecte, que van respondre amb professionalitat i sentit del deure.
Van ser uns anys treballant en dos edificis separats per 300 metres però que causava moltíssimes disfucionalitats de circuits entre els serveis comportant molèsties als pacients, treballadors i a més, amb la precarietat de les instal·lacions donada l’antiguitat dels edificis.
Es va promoure, així, la construcció d’un nou edifici.
L’any 2006 la Fundació Sanitària d’Igualada va traspassar tota l’activitat al Consorci Sanitari de l’Anoia constituït formalment l’any 2001 i que actualment és l’òrgan que gestiona l’entitat.
El març de 2007 va entrar en ple funcionament el nou hospital amb el trasllat de pacients i personal.
Un nou cementiri
També el 1994 es van acabar les obres del Cementiri Nou d’Igualada, ubicat al carrer Països Baixos de les Comes, i que s’havien iniciat el 1985. És una obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, guanyadors del concurs convocat per l’Ajuntament d’Igualada el 1983. Ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l’arquitectura catalana del segle XX i l’any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d’arquitectura.
El projecte del cementiri nou va diferenciar-lo de la concepció dels cementiris tradicionals, mostrant-lo com un parc on passejar. Es va realitzar un tall en el sòl, a les parets del qual se situen els nínxols, els quals estan ubicats sota una estructura corbada de formigó que els cobreix. La major part del cementiri està enfonsat respecte al nivell del sòl, fet que l’integra en el paisatge. La baixada es realitza seguint un camí en ziga-zaga. En el recinte hi ha múltiples racons, objectes i detalls que juguen amb la llum i l’ombra. La inauguració de la primera fase va ser el 1992 i es va completar, com dèiem, el 1994. El seu dissenyador, Enric Miralles, mort prematurament l’any 2000, està enterrat en aquest cementiri.
