S’ha de xiular l’himne? – Miquel Saumell

49

De futbol no hi entenc ni m’interessa, i només dues coses tinc perfectament clares: si juga el Barça, sigui quin sigui el seu contrincant, prefereixo que guanyi el Barça; i si juga el Madrid, amb independència de quin sigui el seu rival, prefereixo que perdi el Madrid. La justificació de les meves preferències és ben senzilla: prefereixo el bon ambient, i tinc perfectament comprovat que, si es compleixen els meus desitjos, al dia següent a Catalunya hi ha més bon ambient. Només aquest fet ja és un argument de pes per justificar les meves preferències futbolístiques. Però fora d’això, insisteixo, de futbol no hi entenc un borrall.
He llegit que aviat s’hauran d’enfrontar un equip basc i un de català en un partit molt més important que els altres. Serà la final d’una competició espanyola que abans en deien Copa de Su Excelencia el Generalísimo i ara en diuen Copa de Su Majestad el Rey. Pel que sembla, constitueix ja una tradició que aquestes finals estiguin presidides pel cap de l’Estat espanyol, abans Franco, després el rei Juan Carlos i ara el rei Felipe. I encara que no tingui gaire a veure amb el tema d’avui, cal recordar que cap dels tres s’ha sotmès mai al veredicte de les urnes; el primer va arribar al càrrec per la força de les armes, el segon per haver estat escollit pel primer, i el tercer per herència familiar.
S’intenta que aquests partits es juguin en un camp neutral, que tingui molta capacitat i que es trobi equidistant de les seus dels dos equips que han arribat a la final. Diuen que per a aquest partit la millor opció hauria estat que no es jugués ni a Catalunya ni a Euskadi sinó a Madrid (Espanya). Però les autoritats han decidit que el partit es jugui al camp del Barça, un dels equips contrincants.
Catalunya i Euskadi tenen un conflicte amb l’Estat espanyol. Molts bascos i catalans voldrien que els seus territoris es convertissin en estats independents si, per voluntat popular, així es decidís a les urnes. Espanya, però, d’això no en vol sentir parlar, ni permet que es pugui conèixer la voluntat política de catalans i bascos mitjançant urnes i paperetes. Per tant, té sentit que hi hagin bascos i catalans que aprofitin qualsevol oportunitat que se’ls presenti per expressar el seu rebuig al representant de l’Estat espanyol que impedeix la votació. No sóc partidari de xiular els himnes nacionals, tampoc l’himne de l’Estat espanyol, però també s’ha d’entendre que hi hagi qui pensa que una bona xiulada és l’única opció que té per expressar el seu malestar.
@miquelsaumell