Josep Soriguera Blanch
Advocat ICB. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) organitza uns esmorzars solidaris amb personalitats rellevants i l’últim va ser amb l’advocat -tal com ell es va definir- Miquel Roca i Junyent.
Al Sr. Roca, al col·loqui final, se li va preguntar si Montesquieu havia mort.
Charles-Louis de Secondat, Baron de la Brede i de Montesquieu (1689 – 1755), va ser un aristòcrata i advocat francès, deixeble a la vegada de Descartes, de Spinoza i de Newton, va escriure, entre moltes altres obres, “L’esperit de les lleis” sent la seva obra mestra.
L’autor fa la següent síntesi d’ella: “…durant vint anys he vist com la meva obra començava, creixia, avançava i concloïa. Si aquesta obra té èxit li deuré, en bona part a la grandesa del tema”. Doncs bé, aquesta obra no tan sols ha tingut èxit, sinó que es considera el compendi fonamental de l’Estat de Dret.
Estat de Dret és aquell que té un ordenament jurídic total (Gustavo Bueno), però, Montesquieu, en la seva obra, en el llibre XI, capítol VI diu textualment:
“Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu dels assumptes que depenen del dret de gens i el poder executiu dels quals depenen del dret civil.
En virtut del tercer, castiga els delictes o jutja les diferències entre particulars. Nomenarem aquest poder judicial.
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, llavors no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca o el Senat promulguin lleis tiràniques per fer-les complir tirànicament.
Tampoc hi ha llibertat si el poder judicial no està separat del legislatiu ni del executiu…” Per aquesta raó, actualment, encara que un Estat tingui un ordenament jurídic total, si els tres poders no estan separats, no es considera un Estat de Dret”.
En l’Estat espanyol representa que els poders estan separats. Però resulta que l’executiu -el govern- s’atipa de legislar a cops de “Real Decreto Ley” (RDL), que és una clara intromissió al poder legislatiu, donat el RDL tan sols es pot fer servir en casos d’extrema urgència, tal com determina l’Art. 86 de la “Constitución Española” (CE).
Quan el poder judicial, el màxim òrgan de l’Estat és el “Consejo General del Poder Judicial” (CGPJ), els membres d’aquest òrgan són elegits pel poder legislatiu, excepte el seu President.
I, pel que fa al Tribunal Constitucional (TC), màxim òrgan de la interpretació de la CE, els seus membres són elegits pel poder legislatiu, el poder executiu, i, tan sols dos, dels 12 membres que es compon, pel poder judicial, CGPJ.
D’aquí que sovint sentim dir que tant el CGPJ com el TC són de majoria conservadora o progressista; evidentment solen ser del color que impera al legislatiu i a l’executiu.
Veiem que, havent-hi separació de poders, estan entrellaçats entre si, la qual cosa vol dir que la independència (la separació) dels poders poden estar, estan, influenciats uns pels altres.
Amb aquestes premisses, davant del famós procés i de la sentència que tothom espera, algú creu que no hi hagut influències dels altres poders?
El Sr. Roca, a la pregunta de si Montesquieu havia mort, va contestar amb contundència: que tota l’advocacia s’havia d’oposar en el sentit més ferm i ampli possible al fet manifestat. Em sembla, doncs, que se’ns gira feina!
