L’editorial: Xifres per pensar

39

Les darreres dades exposades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, un organisme públic, sobre la renda familiar dels catalans no deixen a l’Anoia en un bon lloc. Almenys a la província de Barcelona, ja que n’ocupa el darrer. No és gens positiu que la renda total dels anoiencs -tots els ingressos de totes les famílies de la comarca- estigui 12 punts per sota de la mitjana catalana i, pitjor encara, un dels seus municipis -Montbui- estigui en el vagó de cua de tots els del país. L’Anoia creix lentament, sí, quan d’altres reculen. És cert, però la comarca està situada a la segona corona metropolitana de Barcelona i, de moment, això no es nota. O molt poc. Correm el risc de ser els pobres d’entre els més rics. Podem resignar-nos-en, o aprofitar el pes polític que aquest territori té per a aprofitar-nos-en. Com d’altres han fet abans. Res és nou.

Les dades, tot sigui dit, corresponen al 2016, que són les últimes que es disposen, però res fa pensar que avui siguin molt diferents. En qualsevol cas, constaten, per enèsima vegada, la necessitat d’un pla especial per a aquest tros de Catalunya, a dues passes de Barcelona, que sembla eternament oblidat per tothom. És el moment que es comenci a notar que tants càrrecs anoiencs a les cadires del poder tenen efectes en el nostre territori.

És cert que des de la Diputació de Barcelona s’han activat en els darrers anys accions importants, i també, prèviament, des de la Generalitat, però no són suficients. En calen més. I és l’hora de fets, perquè estem tips de les mateixes paraules i excuses de sempre. I aquí en són responsables molts partits polítics.
Les dades també constaten més: aquest ha de ser un territori eminentment industrial si vol créixer amb més rapidesa, eficàcia i seguretat i donar oportunitats a les generacions del demà. A la majoria, no a la minoria. Posar-hi pals a les rodes i arriscar estratègies que poden ser crucials per al nostre futur no és, creiem, un bon camí. Pensem-hi, i ràpid.