Tant soroll fa que aquest país sembli podrit. Un lloc sense ètica ni moral on tothom arrambla el que pot. No s’han acabat Gürtel, la Púnica, els Eres, Palma i el Palau, que exploten nous casos. Mario Conde, el que moralitzava des dels estudis televisius. El ministre José Manuel Soria, negava evidències com l’estruç amagant el cap. Els dirigents Manos Limpias i d’Ausbanc, acusats de comportaments mafiosos. I l’ajuntament de Granada evidenciant que l’urbanisme continua sent un cau de corrupcions.
Una llarga crisi estructural que deteriora la convivència. Molts malviuen i mentre els depredadors no paren de mossegar. I el ferment d’extremismes i populismes, nodreix el malestar social. Hom s’adona que els salvadors de la pàtria són uns estafadors, que diuen que estimen el país, però només pensen en cobrar els seus serveis. Tot es fa a les tertúlies i als jutjats. És el moment de les revenges i els atacs al contrari, per treure els que hi ha per intentar posar-s’hi ells i els seus amics. I els seus xoriços prediquen el contrari del que practiquen amb una hipocresia immoral. I a més, la seva inoperància els incapacita per resoldre els problemes de la gent. I la societat els va prenent com exemple i tothom es va comportant igual.
El PP no té casos aïllats de corrupció. La llista és massa llarga. Les obres de la seu social, ajuntaments, diputacions i governs autonòmics. Rus, Fabra, Ripoll, Camps, Barberà, Bárcenas, Correa, Esperanza Aguirre, González i Mato. La dona de Miguel Arias Cañete en els ‘papers de Panamà’. El ministre Wert i la seva esposa. Gómez de la Serna y Gustavo de Arístegui. La multa d’Hisenda a José María Aznar. No han parat d’acumular escàndols. Detencions, imputacions i sensació de desgavell. Però sembla que la seva intenció de vot es manté. Com ja els va passar a València i com passa a Andalusia amb el PSOE. Tenim el que ens mereixem. Desgraciadament un xipolleig a la merda. El poble intentant emular els que ens governen. I des del poble han de sortir els nous governants.
La societat ha d’esforçar-se en posar les coses al seu lloc. Deixar d’utilitzar un llenguatge políticament correcte, quan els polítics no ho són. Un exemple. El ministre Soria no ha assumit la seva responsabilitat política. L’han caçat intentant eludir-la. No se’n va per errors de comunicació, sinó per haver estat enxampat en un comportament discutible, condemnable o directament corrupte i negar-ho reiteradament. I si no volem que robin, comencem per no votar a qui sabem que ho fa. I mirar de ser més exigents amb les tasques de govern. Començant per nosaltres mateixos. Perquè, no ho oblidem, els que governen són els nostres representants.
