Hugo Chávez – Jaume Singla

0

Hugo-Chávez24.jpg Vaig tenir ocasió de conèixer personalment al comandante presidente Hugo Chávez Frias poques setmanes després de superar un cop d’Estat impulsat per la dreta oligàrquica veneçolana. Va ser una trobada de més de sis hores durant el programa dominical “Aló Presidente” que protagonitzava els diumenges aquest militar bolivarià que no tenia entre les seves virtuts la continència verbal. El programa es va realitzar en aquella ocasió en una residència d’avis i amb una pobresa de mitjans que em recordava els temps heroics d’Anoia Televisió. Durant el programa vaig veure a Chávez felicitant un ancià que havia dedicat tota la seva vida a arranjar bicicletes, el vaig veure plorar per la malaltia d’un infant i el vaig sentir cantar cançons populars a “capella”. Avui la figura d’Hugo Chávez és controvertida, sobretot a Europa, pel seu caràcter populista i esquerranós. A partir del seu exemple -i suport polític i econòmic moltes nacions americanes han situat governs d’esquerres al capdavant del país. Això ha convertit el militar bolivarià en un home profundament estimat per alguns i odiat fins a la mort per uns altres. Els propers mesos els opinadors, més o menys saberuts, jutjaran la figura de Chávez a partir dels seus prejudicis ideologics. La mateixa nit que va morir -dimarts- en algun programa d’aquests de tertúlies nocturnes amb abundància de neofranquistes, se’n reien de la cerimònia de la confusió amb els diferents partes médicos abans de la mort del militar veneçolà. Suposo que no recorden el procés de l’agonia de Franco mantingut artificialment en vida per allargar el lladronici familiar a Espanya el més possible. Quan vaig visitar Caracas era la ciutat més perillosa del món. Avui ja no ho és. Vaig veure barris sencers de xaboles, una part dels quals avui presenten un aspecte molt millorat. El repartiment de la riquesa del petroli es fa d’una manera més justa i una part dels increments de preu que va experimentar el cru durant el mandat de Chávez es va fer servir per dotar de tres mil metges cubans el servei públic de salut de Veneçuela i al mateix temps es va consolidar el sistema polític cubà. Em ve a la memòria l’incident del Rei Juan Carlos amb el president Chávez a la cimera Iberoamericana quan aquest mostrava el seu desacord amb les opinons que, sobre Amèrica, estava donant en Rodriguez Zapatero. “Por qué no te callas?” li va etzibar el Rei a Chávez. Avui, quatre anys després, no se sap que Chávez hagi tingut mai una amant vivint a la vora del Palau de Miraflores -protegida pels serveis secrets- ni que hagi abandonat les seves funcions de govern per anar a matar animals salvatges a l’Africa. En una cosa s’assemblen el monarca espanyol i el president veneçolà: tots dos han tingut molts problemes hospitalaris els darrers temps. En la resta, no s’assemblen gens. Jaume Singla