Entrevista a Ramon Mascaró, President de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada

110

“Igualada ha donat i dona molt bons fotògrafs”

Soc igualadí de 55 anys, tècnic industrial i president de l’Agrupació Fotogràfica Igualada des del 2011. Amb el Ramon Muntaner, fa sis anys vam presentar el projecte del FineArt i l’aleshores regidor de Cultura, Josep Miserachs ens va donar tot el seu suport.

L’Agrupació Fotogràfica Igualada té una llarga història. Quins van ser els seus inicis?

L’any 1929 un grup d’igualadins aficionats a la fotografia van començar a reunir-se al bar Els Caçadors per preparar la formació del que seria l’Agrupació Fotogràfica Igualada. Els fundadors van ser el Ramon Godó, el Pomés, el Lladó, Procopi Llucià i el Ribera. Tots ells eren fotògrafs i de tots ells, exceptuant del Ribera, tenim fotos al nostre arxiu. Des de l’Agrupació es va engegar l’Arxiu Fotogràfic Municipal, doncs el nostre arxiu fotogràfic es va anar fent molt gran i al cap d’uns anys es va decidir cedir-lo a la ciutat com a patrimoni històric. Cal tenir en compte que en Procopi Llucià, en aquells temps era qui feia la gran majoria de fotografies dels esdeveniments de la comarca. Es van començar a fer cursets i es cedien els laboratoris que tenia l’Agrupació als socis perquè poguessin revelar les seves fotografies. Això era un reclam per assolir més socis. L’Agrupació Fotogràfica Igualada va ser la quarta que es va crear a l’estat, assolint un pes específic molt gran, i és molt coneguda internacionalment.

Actualment, quants socis té l’entitat?

Som uns 150 socis, i al capdavant hi ha una junta directiva formada per mi mateix com a president, el Manel Caballé com a vicepresident, el Ramon Muntaner, el Daniel Ferrer que és el secretari, el Joan Tomàs, que havia estat el president abans que jo i la Sònia Poch. Malgrat que el nombre de socis ha davallat en els darrers anys, els cursos que oferim serveixen perquè entrin nous socis a l’AFI, són com la nostra pedrera.

Encara teniu els laboratoris?

Sí, encara tenim laboratori de color i de blanc i negre, però és molt difícil trobar material. El que passa és que ara, digitalment, amb l’ordinador, és molt més fàcil treballar les fotografies i no has d’estar tancat en un laboratori fosc durant hores i hores.

Igualada ha donat en el passat i en l’actualitat molt bons fotògrafs.

Sí, a Igualada hi ha hagut i hi ha molts bons fotògrafs. Podem parlar des del Procopi Llucià, del Ramon Godó, del Lladó… grans fotògrafs. Però també podem destacar el Pep Bou, en Roger Velàzquez, fotògrafs molt importants, el Josep Balcells -Premi Catalunya de Fotografia-. Gairebé tots els professionals de la fotografia han sortit de l’Agrupació Fotogràfica. També aquests dies, al FineArt tenim una magnífica exposició de la Teresa Closas que és un altre exponent de bons fotògrafs igualadins.

El món de la fotografia ha evolucionat molt. No tenen res a veure les fotos que es feien fa 20 anys amb les que es fan ara.

No tant… Ens sembla que ara tot es retoca però el retoc de la fotografia sempre s’ha fet. Ara és més “fàcil” fer-ho, no és tan laboriós ni tan manual, amb l’ordinador és més senzill si se sap fer anar. Però crec que una de les primeres revolucions que hem tingut aquest segle ha estat la fotografia. Ha estat una revolució de concepte i de manera de fer-la. La indústria del món de la fotografia ha canviat totalment: el paper, les pel.lícules, les càmeres… hi ha hagut marques que no han sabut pujar al tren del canvi i han desaparegut i per contra han aparegut marques noves i noves possibilitats que ofereixen més eines. Els fotògrafs han hagut d’adaptar-se a aquest canvis i qui no s’ha adaptat s’ha quedat pel camí.

A l’AFI organitzeu diversos concursos. Quins són?

El nostre concurs principal és el Trofeu Pell, que anteriorment era el Concurs Ibèric, però ara fa tres anys el vam internacionalitzar i va passar de ser de fotografies en paper a fotografia digital. L’internacionalitzar-lo ha fet que de rebre unes 200 fotografies, ara en rebem més de 3000. Vam voler fer aquest salt perquè és una manera d’evolucionar i obrir-nos enfora. Per altra banda també col·laborem en els concursos que organitza l’Ajuntament a nivell general com el Procopi Llucià Premi Ciutat d’Igualada o l’European Balloon Festival i altres concursos a nivell local com els Tres Tombs, el Ritus de Passió de Fàtima…

Aquestes setmanes Igualada ha acollit una nova edició del FineArt, un gran esdeveniment fotogràfic que organitzeu vosaltres. Porta molta feina?

Vam veure que l’AFI quedava molt tancada per als socis i una de les voluntats de l’Agrupació és fomentar la fotografia i obrir-la. Abans del FineArt, caldria esmentar l’Enfoc, una matinal fotogràfica que es va fer durant uns 18 anys i que va ser un referent per als fotògrafs de Catalunya, però com tot, has de saber evolucionar i l’Enfoc es va acabar. El FineArt és una idea completament diferent, no és cap competició, només és fotografia. Volíem que vinguessin fotos d’arreu del món i que fossin de diverses temàtiques. Això porta moltíssima feina i sinó hi hagués l’equip que l’organitza, amb el Ramon Muntaner al capdavant, no es podria pas fer. Cal tenir en compte que tota la feina que es fa és de manera altruista, amb el gran suport de l’Ajuntament.

Quin balanç en podem fer d’aquests sis anys de FineArt?

És molt difícil fer un balanç a nivell de visitants perquè és molt complicat comptar-los, però cada any s’organitzen autocars arreu per venir. A nivell de professionals, costa molt trobar exposicions que tinguin una certa qualitat i això porta molta feina de recerca, sobretot els primers anys quan encara no érem massa coneguts. De mica en mica, però els grans fotògrafs van venint. La finalitat del FineArt és donar a conèixer Igualada i donar a conèixer l’Agrupació Fotogràfica.

Cristina Roma