Entrevista a Jordi Balsells, President del Club Bàsquet Igualada

157

“Al CBI estem connectats amb la ciutat i amb el bàsquet del país”

Soc igualadí, i tinc 45 anys d’edat. Professionalment soc dirigent executiu de l’empresa Desigual. Fa pocs dies, juntament amb un bon equip, he resultat escollit nou president del Club Bàsquet Igualada, entitat a la que estic lligat des de molt petit, quan el meu pare em va fer soci. Tinc el carnet número 23. Tenim moltes ganes de contribuir a fer encara més gran aquesta entitat.

El Club Bàsquet Igualada és avui una entitat esportiva que podríem dir està de moda entre els joves igualadins. Hi ha una gran quantitat d’equips i tres centenars de jugadors. Entomeu la direcció amb una gran responsabilitat.

Sí. Comptar amb 27 equips converteix el CBI en un club gran, tant a nivell comarcal com nacional, en l’àmbit del bàsquet. Alguns de nosaltres ja tenim experiència de juntes directives anteriors, coneixem el club. A l’equip tenim gent que ha estat entrenador, preparador físic, molts som exjugadors.

No s’ha presentat ningú més i per tant heu resultat escollits directament, sense eleccions. Quins són els vostres objectius a partir d’ara?

Volem potenciar molt la formació, volem que se’ns conegui com un club que creu molt en aquest camp. La primera aposta que farem serà en l’àmbit dels entrenadors. Pensem que la clau per a que hi hagi una bona formació i per tant surtin bons jugadors de casa en els propers anys és tenir uns bons tècnics. En una primera fase el que farem serà formar els entrenadors que ja tenim en el club, perquè siguin millors formadors.

Si ara es vol potenciar la formació és perquè s’havia perdut una mica?

No. Hi ha entrenadors excel·lents en el club, però també és veritat que en tenim de joves, amb moltes ganes, i pensem que aquest programa que desenvoluparem amb ells podrà accelerar tot el que un entrenador pot aportar. És un moment ideal per fer-ho.

En els darrers cinc anys el club ha viscut una certa tensió entre antics i nous directius. Afortunadament mai va sortir de mare, però ningú no amaga que hi havia mala maror. Amb la vostra entrada voleu tancar ja d’una manera definitiva aquest episodi?

Un dels grans eixos del que vol ser el nostre treball en el futur més immediat és que volem sumar, també entre diferents sensibilitats, que segurament hi són dins del club. Un primer pas és el fet que no hi ha hagut eleccions, i per tant no ha existit una confrontació de projectes. Crec que nosaltres mateixos també representem diferents pensaments de veure el club, i ja vam néixer com a candidatura amb la voluntat d’unir i de tenir un projecte que aglutini el màxim de gent possible.

Segurament, amb el volum de jugadors i famílies que teniu com a socis, el club ha de gestionar també molts diners. Ara mateix l’entitat està sanejada, econòmicament?

Bé, en aquests moments estem fent el traspàs d’una junta a l’altra, estem rebent tota la informació. Entenem que sí, que el club està sanejat, tot i que veiem també que hi ha alguns temes complicats, com el de l’esponsorització. Recordem que fa uns mesos es van apujar les quotes.

El primer equip masculí del club ha anat de poquíssim que no se’ns cola a les fases d’ascens a la Lliga LEB, que era del tot impensable. Quina línia seguireu respecte aquest equip?

Té una clara línia ascendent, no dels darrers un o dos anys, sinó de més enllà. Raúl Caballero i Jordi Martí han fet una excel·lent tasca en el decurs del temps, de manera que tenim una base molt sòlida en aquest equip. Creiem que podrà seguir competint a un altíssim nivell en els propers anys. No sabem on ens portarà això, tampoc ha de ser una obsessió estar en una categoria o en una altra. Creiem més en la bona feina, que s’està fent, i a veure fins a on ens porta.

Fa temps hi havia una certa lluita de clubs i escoles de la ciutat sobre qui es quedava els jugadors. De quina manera gestionareu la relació amb els centres educatius?

Per a nosaltres l’Escola de Bàsquet és fonamental per al projecte que tenim en el club. També és un indicador de la salut futura de l’entitat. Hem de pensar que la demografia no ens ajuda gaire, cada vegada hi ha menys nens petits, ja veiem que algunes escoles han de tancar línies… Tenim pensat de treballar des d’una relació de confiança i de transparència. És evident que hi ha nens i nenes que poden estar molt feliços participant als Jocs Escolars, però també és veritat que pot haver-n’hi que tinguin molt clar que en el futur volen ser jugadors de bàsquet. Nosaltres voldríem anar-los sumant en la mesura que sàpiguen que el bàsquet és el seu esport. Aportarem així un salt qualitatiu important.

Us voleu quedar en l’àmbit esportiu, o penseu que també podeu jugar un paper socialment en la ciutat?

Quan parlem del club sempre ho fem des d’una vessant de ciutat, estem connectats amb Igualada i amb el bàsquet del país, amb moltes idees per als socis, però que també intentarem obrir a d’altres clubs i a la ciutat en global. L’Ajuntament, d’acord amb el CBI, ha demanat a la Federació ser la “Capitalitat del Bàsquet Femení”, i ho sabrem el mes de juny. Pot ser molt interessant per al club i per a la ciutat.

Jordi Puiggròs