A l’enèsima va la vençuda – Eduard Creus

0

hispanoigualadina400.jpg Quan parlem de transport i més concretament del transport públic cap a Barcelona, els igualadins hem tingut durant molts anys una pedra a la sabata, que duu el nom d’Hispano Igualadina. Malgrat les múltiples queixes, mostres de descontent i protestes per part dels usuaris, la política d’aquesta empresa va romandre durant molts anys immòbil, prioritzant els seus interessos per sobre de les necessitats expressades pels seus clients. Les vegades en què es van avenir a negociar va ser després d’haver arribat a situacions extremes. Avalats per una exclusivitat en el servei i amb el “carrilet” com a gairebé única competència, van gaudir d’un monopoli que s’ha prolongat fins els nostres dies. Aquella dita de què “el client sempre té la raó”, no ha estat aplicable en aquest cas. Si reuníssim totes les pàgines de la premsa local en les quals la Hispano n’ha sigut la protagonista, el gruix del volum resultant seria considerable. Tot i així, la pressió exercida per part dels mitjans de comunicació sumada a la veu dels ciutadans resulten a vegades insuficients quan es tracta de moure un bloc de ciment. En aquest cas, hagués calgut que des del consistori local haguessin pres peu en l’assumpte. Tot i haver fet algunes gestions per millorar la relació proveïdor – consumidor, les diligències va quedar-se a mig camí i en el cas d’obtenir algun resultat positiu, aquests van ser minsos. El temps passava i no només augmentava la insatisfacció dels viatgers, sinó també la dels seus treballadors. Arribat el moment en què aquesta empresa va ser comprada pel grup MONBUS, es va obrir un signe d’interrogació de cara a albirar millores en el servei, però no va ser així. La línia Igualada – Barcelona va perseverar en el seu procés de degradació, assolint el segon lloc en el rànquing d’empreses dedicades al transport de viatgers que presentaven més deficiències en el seu servei, essent superada només per RENFE. L’any passat es van comptabilitzar més de 300 inspeccions, 23 expedients sancionadors i 325 denúncies. Internament, van haver-hi diverses convocatòries de vaga per part dels seus treballadors. El fet que des de l’alcaldia igualadina i des de la Direcció General de Transports s’involucressin directament per obligar a l’empresa a esmenar les seves escassetats, va proporcionar finalment el cop d’efecte esperat. Quan de la paciència dels usuaris ja no en quedaven ni les engrunes, el dràstic ultimàtum per part de la Generalitat va ser l’unça que aconseguí fer decantar la balança. Les promeses per part de la gerència de MONBUS per millorar la nota del servei ofert als seus clients són ara del tot palpables i el més important, no poden fer marxa enrere. Saben que totes les mirades seran a sobre d’ells, per la qual cosa no es podran desviar del full de ruta al qual s’han compromès. Hauran de demostrar ser vertaderament mereixedors de la certificació de qualitat ISO 9001:2000 obtinguda el 2001. Al banner que encapçala el web d’aquesta companyia s’alternen els eslògans: “Des de 1916 pensem en la seva comoditat”, i “Confort, Qualitat i Confiança” . Ja és doncs hora de què ho practiquin. Eduard Creus