Els 60’s a l’Anoia – Els conjunts (6) : L’escena de Capellades

82

Capellades sempre ha estat un lloc peculiar amb una forta personalitat; recordo els començaments de la dècada dels seixantes quan amb el carrilet anava a ballar a la
Piscina Blava, lloc on sota la batuta d’en Joan Costa (el que a finals de la dècada obriria el
Gucken) hi tocaven orquestres i artistes de primera línia, i on quasi tots el conjunts de
l’Anoia hi vàrem tocar. Dos són els conjunts que enaquells temps conformaren l’escena de Capellades, primer de tot van aparèixer LOS VISACOS, que més endavant van ser rellevats per Los Chalecos. Anem a veure com va anar.

VISACOS començaments
Tot va començà a la botiga de Ca l’Estruch on es trobaven el Lluís Vich, amb una guitarra
acústica que li havien comprat els seus pares, el Joan Costa, amb una bateria vella que havien trobat als baixos de l’escenari de La Lliga, i el Miquel Zaragoza (Sasso), amb un altre guitarra acústica. D’aquesta manera intentaven fer quelcom semblant a musica, i triaren el nom del conjunt a partir de les 2 primeres lletres dels cognoms d’aquest tres primers components. Més endavant, cap a començaments del 1964, la cosa ja anava sonant i es compren unes bones guitarres marca Estruch i una bateria ferma, començant també a buscar cantant. Després de provar-ne molts, es quedaren amb l’Enric González, doncs sembla que era l’únic que afinava i noes creuava, i alhora tenia una bona posada en escena que va fer que fos conegut con Speedy González. Finalment es varen comprar un equip d’amplificació Honner de 100 W, on hi anava tot endollat i que sembla ser sonava de meravella. D’aquesta manera ja es començà a actuar per Capellades, a la Piscina Blava, al Bar Aloy i a la Residència Condal, agafant així experiència i seguidors.

VISACOS al complert
Encara en l’any 1964, la entrada d’en Jaume Llinàs com a baixista va completà el grup i el va deixar apunt per enlairar el vol, començant a actuar per tota la comarca de l’Anoia, a
Mediona, la Llacuna, Sant Pedor, la Torre de Claramunt… Es en aquest mateix any quan
es presenten al “Festival de la Canción y Conjuntos Musicales” també anomenat “I Festival de la Canción Moderna”, que per primera vegada es va organitzar a Igualada dins el context de la Fira de Setembre. La competència no era senzilla doncs també hi participaven tres conjunts d’Igualada, els Duendes, els Thunderbolts (conjunt que en varen parlar en la crònica dels començaments) i Los Pequeños Salvajes (conjunt que dit sigui de pas, ara mateix no en tinc cap informació) juntament amb dos conjunts de Barcelona. Tot i la competència, els Visacos tocant el Twist & Shout van arribar a la final on varen tocar My bonnie (del Toni Sheridan i els Beatles), quedant finalment empatats amb els Duendes, i distribuint-se equitativament el valor en metàl·lic del primer i segon premis. Aquest premi els fa més coneguts i com a conseqüència continuen ampliant el radi de les actuacions anant a tocar cap al Bages, cap a la Segarra, cap a Martorell; tant com a conjunt de ball com de concert, gràcies ha que tenien un repertori molt extens i variat, al voltant d’unes 70 cançons, que anaven des dels Beatles, Rollings i Animals, fins als Sirex i Brincos, passant per cançons melòdiques de les més conegudes de l’època, Sapore di Sale, Ma vie, Chao chao… i també algunes composicions pròpies. L’èxit en el concurs d’Igualada els hi va fer agafar el gust per els concursos i en els propers anys es varen presentar a 3 llocs més, a Martorell on aconseguiren el primer lloc, tocant la cançó Ticket to ride, a Capellades on també van sortir guanyadors, i ja en l’any 1966 a la Festa Major de Cervera en el concurs regional de musica moderna, on varen quedar segons amb la cançó We gotta get out of this place dels Animals i amb una composició pròpia de títol Piénsalo mejor. Tres anys llargs de dedicació a la música van fer que Los Visacos fossin un conjunt molt rodat, varen tocar a Radio España juntament amb el conjunt Los Albas, els estius tocaven cada dijous al Castell de la Torre de Claramunt com a fi de festa de un sopar on hi acudien autocars de Suecs procedents de Sitges, no cal dir l’interès que aquests sopars despertaven. Els anys de rodà van donar lloc a moltes anècdotes que el Lluís m’explica, des de fer l’actuació del 1r dia del concurs de Martorell amb un peu d’un dels components acabat de trencar, i continuant el segon dia amb el peu ja enguixat, fins la desaparició del bateria darrera d’unes cortines a mitja actuació a Prats de Rei, degut a haver-se quedat sense sentits. Deu ni do tot plegat. Com tots els altres conjunts, al final Los Visacos es dissolen a finals de l’any 1966 perquè la mili s’apropava, fent la ultima actuació a la Lliga conjuntament amb un altre grup de Capellades que s’obria pas.

Los Chalecos
Los Chalecos, estaven formats per en Josep Anton Argelich (cantant), Enric Sibina (solista), Josep Sibina (baix) Joan Busquets (rítmica), i Vicens Montferri (bateria). En el seus començaments a l’any 1966, el Lluís Vich de los Visacos, veí del Vicenç Montferri dels Chalecos, els hi donà les primeres nocions en quan a lo que calia saber per començar a tocar la guitarra, el baix o la bateria. Poc després, segons m’explica el Lluís, els Chalecos es varen espavilar ràpidament i molt d’ells passaren per davant al “mestre”. Una de les seves primeres actuacions va ser la esmentada anteriorment a la Lliga, on Los Visacos varen fer el seu comiat tocant amb els instruments de Los Chalecos. El seu radi d’acció en quan actuacions sembla que va estar centrat majoritàriament a la comarca de l’Anoia i els seus
voltants, havent-hi constància d’una actuació a Santa Coloma de Queralt. Una fita important del grup es la seva participació a l’any 1967 en el IV Festival de la Canción Moderna de Igualada, on es van emportar el primer premi, davant d’altres conjunts d’igualada ben coneguts. Finalment en el 1968 es produeix la dissolució de Los Chalecos, llàstima, doncs eren prou bons.

 

Xospi de l’Anoia