Aquest any per Sant Jordi, m’han regalat el llibre De la sabana a Mart de Xavier Sala i Martin. Com que té gairebé 600 pàgines, encara no he tingut temps de llegir-lo fins al final, però confesso que la lectura m’ha enganxat des de la primera plana. Més ben dit, des de la dedicatòria que fa l’autor a la seva germana traspassada recentment.
No descobreixo res si dic que en Sala i Martín, com a bon professor universitari, és molt clar i entenedor en les seves anàlisis. En aquest cas, el llibre entra en un tema de rabiosa actualitat: la Intel·ligència Artificial que segons alguns intel·lectuals acabarà amb la humanitat i segons uns altres -entre els que hi ha en Sala i Martín- és una nova revolució que millorarà la vida dels humans.
Per edat i gràcies -o per culpa- del progrés tecnològic, he conegut moltes noves eines de coneixement i/o de comunicació que m’han sorprès i m’han espantat, a parts iguals. En tots els casos, a cada nova tecnologia que he hagut d’aprendre a tractar, m’ha costat un aprenentatge i renunciar la tecnologia anterior, que era precisament la que ja sabia utilitzar bé. A la premsa l’arribada d’internet va representar un gran daltabaix en tots els aspectes. Quan vaig començar a escriure a La Veu de l’Anoia els meus originals eren escrits en paper, amb moltes correccions i com a mínim sis persones les havien de treballar abans que entressin a impremta. Ara escric amb ordinador des de casa estant, envio els originals per internet i la Cristina col·loca el text directament a la pàgina corresponent. El que abans costava hores de treball, ara es pot fer en pocs minuts. I si parlo de casa, la Thermomix em permet de cuinar plats perfectes, que mai hauria somniat a fer, per complexes que són. O la Roomba que escombra i frega cada dia tota la casa.
Les tecnologies ens obliguen a evolucionar permanentment. La darrera gran tecnologia que hem d’aprendre a utilitzar és la Intel·ligència Artificial i molt especialment el novedós Xat CPT que diuen serà capaç d’escriure novel·les al nostre gust tantes vegades com li demanem. Tot i estar ja en la setena dècada de vida, no he perdut la curiositat ni les ganes d’evolucionar. Per això el treball d’en Xavier Sala i Martín és tan interessant i planer. Per un cantó fa perdre la por als avenços tecnològics… i per l’altre recomana mantenir a ratlla els nous invents.
Gairebé sempre, un èxit és la correcció de fracassos anteriors. La persistència en assolir un objectiu, per utòpic que pugui semblar, és el camí que mena a l’èxit. Les gairebé sis-centes pàgines i la bibliografia que inclou el llibre, són una agradable exercici de reflexió sobre un present accelerat, un passat que ens ensenya i un futur tan ple de novetats que hom voldria disposar de més vides per ser testimonis de les revolucions tecnològiques que van venint.
A banda, en Xavier Sala i Martin ho explica de forma tan crua i entenedora que el llibre es gaudeix com si fos la millor novel·la de ficció. I el millor de tot: en Sala i Martín ja està treballant en la segona part del llibre.
