Un bon ensurt

0
63

Dimecres a les 10 del vespre, em vaig endur un bon ensurt. M’havia preparat per a veure Quan el cor s’atura una telesèrie protagonitzada per un matrimoni “igualadí de tota la vida”, protagonitzada per dos grans actors, la Cristina Genebat i en Julio Manrique que, a més, són parella en la vida real.

La proposta, amb bons actors, protagonisme igualadí i -per primera vegada a TV3 espectadors a l’estudi- feia molta patxoca. Vet aquí però que pocs minuts després de començar la representació, la protagonista queia fulminada pel que semblava un atac de cor. Que es parés l’emissió i sortís una caràtula de TV3, no presagiava res de bo. Per sort tot era una ficció per recordar als espectadors que la propera Marató de TV3 està destinada a les malalties del cor.

Com a idea em sembla genial, car ens va posar davant dels ulls que els atacs de cor són imprevisibles i es poden donar en qualsevol moment. Afavorits, això sí, per situacions d’estrès, tal com transcorria la primera escena del que hauria estat la telesèrie.

Darrere tan original i impactant espot publicitari, hi ha l’igualadí Camil Roca que és el dissenyador habitual dels anuncis de la Marató que sempre sorprenen per la bona factura i la qualitat dels seus arguments. En Camil Roca mai s’ha limitat a anunciar la Marató, sinó que s’endinsa completament dins de la problemàtica que planteja l’objectiu de la campanya solidària més important d’Europa, acreditat any rere any.

No us negaré que aquesta primera escena de l’avortada sèrie m’estava agradant molt pels detalls cent per cent igualadins que hi apareixien i no puc més que lamentar que fos únicament una escena, car l’argument prometia. Això no obsta, ans al contrari, per a agrair-li a Camil Roca l’excel·lent treball en favor d’una Marató que, a partir d’un espot en horari de màxima audiència, té l’èxit assegurat. Que la Marató recapti molts diners ens beneficiarà a tots, car i com va quedar palès en l’escena esmentada, tots nosaltres podem ser víctimes d’un atac de cor fulminant i només la investigació pot donar-nos les claus per anar limitant el nombre d’afectats a Catalunya i al món.

Són molts anys d’aportació solidària i gratuïta d’en Camil Roca a la Marató que ell, tot i ser publicista, mai n’ha fet gala. N’ha deixat, això sí, el seu segell de qualitat i, en el cas que ens ocupa, ha aconseguit trasbalsar-nos durant uns minuts que, no sé a vosaltres, però a mi se’m varen fer eterns. A l’alegria de comprovar que la Cristina Genebat no tenia cap problema coronari, es va afegir la tristesa de copsar que una telesèrie que engrescava, es queda en un brillant espot publicitari. Estic segur que després de tan brillant inici, la Marató tornarà a ser un èxit de participació i captació de fons per a la investigació.

En Julio Manrique és tan bon actor que m’ha deixat un dubte: voleu dir que no és d’Igualada “de tota la vida”? Mai un igualadí m’ha semblat tan autèntic.

Compartir