Aquest mes s’ha celebrat el Dia Mundial de la Fisioteràpia, que enguany s’ha centrat en el dolor lumbar. En algun moment de la vida, el 80% de la població tindrà lumbàlgia. Però… què és la lumbàlgia i com es pot curar? Ens en parla Ramon Sureda, fisioterapeuta del CAP Igualada Nord del Consorci Sanitari de l’Anoia.
La lumbàlgia és el dolor localitzat a la part baixa de l’esquena, a la regió compresa entre la part inferior de les costelles i els glutis, i pot donar símptomes a una o ambdues cames. Els problemes lumbars poden experimentar-se a qualsevol edat, i és una afectació molt comuna que tindran la majoria de les persones al llarg de la seva vida (aproximadament un 80% de la població). És per això que la lumbàlgia és un dels motius de consulta més freqüents a l’atenció primària i una de les primeres causes d’incapacitat laboral en la població activa de menys de 45 anys. Es tracta d’un problema de primera magnitud pel seu impacte sobre la salut de la població, el sistema sanitari i l’economia.
Què causa la lumbàlgia?
El fisioterapeuta Ramon Sureda explica: “el cert és que en el 90-95% dels casos no se’n coneix la causa, és a dir, no existeix una estructura específica que la provoqui (ja sigui òssia, discal, articular, muscular, lligamentosa o tendinosa) ni tampoc es deu a una malaltia subjacent greu. És més, els problemes lumbars poden ser causats per una combinació de factors físics, psicològics i socials”.
En la majoria dels casos es tractarà d’una lumbàlgia aguda, és a dir, aquella en què els símptomes duren menys de 6 setmanes i desapareixen per si sols amb estratègies simples d’autogestió o tractament. Si persisteixen durant més de 3 mesos parlarem de lumbàlgia crònica, i en aquest cas pot afectar considerablement la qualitat de vida i estar relacionada amb altres problemes de salut.
Així doncs, com tractem la lumbàlgia?
Dins del sistema sanitari públic català, el metge o metgessa valorarà si és necessari fer algun tipus de prova d’imatge per descartar qualsevol problema de salut greu o una causa específica. Després serà fonamental un abordatge multidimensional, és a dir, el tractament des de les diferents dimensions de la salut, fent èmfasi tant en les teràpies farmacològiques com en les no farmacològiques.
El fisioterapeuta Ramon Sureda comenta que en totes les fases, tant aguda com crònica, serà important que els professionals sanitaris donin al pacient informació i consells per tal de tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a autogestionar la patologia, donant sentit al dolor.
Per contribuir a la recuperació se l’animarà a mantenir-se actiu. Ramon Sureda envia un missatge clar al pacient: “No esperis que tot el dolor desaparegui abans de començar a moure’t, cal mantenir-se actiu i continuar amb les activitats diàries amb la màxima normalitat possible (inclòs el treball), ja que el moviment condueix a una recuperació més ràpida i completa. Si el dolor empitjora després de l’activitat i persisteix, potser caldrà que al principi et prenguis les coses una mica més en calma i que gradualment vagis incorporant l’activitat al llarg d’uns quants dies o setmanes. L’important és evitar períodes llargs de repòs al llit, que poden frenar la recuperació”.
La recuperació pot ser més difícil si hi ha altres problemes que afecten l’experiència que cadascú té amb el seu dolor. Hi ha factors que compliquen el maneig: l’estat de salut de la persona, la qualitat del son o la comprensió i creences sobre què està causant el dolor. Pensaments com “em fa molt mal l’esquena, l’haig de tenir molt malament” o “em faig gran, segur que tinc lumbàlgia” o “si m’ajupo o aixeco pes m’estic fent més mal” poden influir a evitar el moviment o postures per por d’experimentar més dolor, i això frena la recuperació. Per tant, la col·laboració dels diferents professionals serà clau.
Si el CAP Nord és el vostre centre de referència, el fisioterapeuta us pot ajudar en la fase crònica tant amb l’educació per ajudar-vos a autogestionar la malaltia com en la prescripció dels exercicis.
Per acabar, quin consell ens dona en Ramon Sureda?
Cal moure’s, malgrat el dolor. Sempre escoltant el cos i fent cas a les sensacions o senyals d’alerta que ens dona. Però el més important és evitar llargs períodes de repòs. Mantenir-se actiu, continuar amb les activitats diàries sempre que sigui possible i no tancar les portes a l’exercici (cadascú al seu ritme), seran factors claus per una recuperació més ràpida. Per últim, recomana continuar amb l’activitat física fins i tot després que el mal d’esquena hagi millorat, per prevenir episodis futurs.
