Al nord de Praga, a la regió de Bohèmia, els nazis hi varen muntar un dels seus camps de concentració, Therensienstadt, aprofitant l’existència d’una fortalesa imperial del segle XVII. Per aquest camp hi varen passar gairebé 300.000 jueus notables, dels quals només en varen sobreviure 23.000. Tot i que Teresienstandt no va ser un camp d’extermini pròpiament dit, les condicions de vida eren tan dures que els deportats hi varen morir de fam, fred i malalties. La majoria però moriren en ser deportats cap al camp d’extermini d’Auschwitz. També el tristament cèlebre doctor Menguele hi va realitzar algunes de les seves criminals experimentacions amb infants.
Therensienstadt era denominat oficialment “assentament de retir” i tenia una mena de coadministració dels nazis i un consell d’ancians jueu, però l’ordre públic era competència de les SS. En aquest camp hi deportaven als artistes i intel·lectuals jueus dels països que anaven caient sota el domini militar nazi. Quan es varen palesar els dubtes en la victòria d’Alemanya, Hitler i Himmler varen idear un rentat de cara i Terensienstadt va esdevenir una mena de decorat per acollir les visites d’inspecció de la Creu Roja internacional i fins i tot s’hi varen rodar pel·lícules i reportatges per blanquejar el model nazi de deportacions i neteja ètnica.
El més sorprenent de tot és que en el projecte de blanqueig hi varen col·laborar activament els jueus que tenien responsabilitat en la gestió del camp. Fins i tot els artistes deportats muntaren espectacles de cabaret i concerts que eren degudament enregistrats per les càmeres de la premsa alemanya. A cap d’ells els va servir per salvar la vida, car molts foren afusellats al mateix camp, amb acusacions insignificants o foren deportats just acabar el concert a Auschwitz, on els esperava la cambra de gas.
Aquesta situació m’ha vingut a la memòria en veure el trist paper que estan fent els “nostres” polítics blanquejant el regim borbònic, aprovant-los uns pressupostos que no es compliran a Catalunya, reunint-se amb un president que ens nega els drets bàsics, compareixent davant d’uns jutges que ens reprimeixen, cessant presidents… Viuen per escapçar a qualsevol líder que destaqui, volen uns Jocs Olímpics que ens facin més espanyols o manipulen els nostres mitjans de comunicació amb subvencions, publicitat, imposició o veto de “tertulians” segons parlin a favor o en contra del règim autonòmic.
Ja els ho avanço ara: ni l’Espanya borbònica els ho agrairà, ni la història de Catalunya els deixarà en un bon lloc. Catalunya potser no tracta prou bé als seus màrtirs, però menysprea fins a la nàusea, els col·laboracionistes, als que es venen per una cadira, un escó o un cotxe oficial.
Els col·laboracionistes es mereixen tot el menyspreu del poble de Catalunya, car han dilapidat el 52% dels vots que els vam donar.
