Tornen a sorgir veus que reclamen reobrir, sense pressa, però sense pausa, certs temes que afecten de ple a la nostra comarca, i especialment la Conca d’Òdena. A banda dels assumptes més en clau local, com el “polígon gran” de Can Morera, del qual s’espera que el nou Govern de la Generalitat enfili els tràmits de manera definitiva, o el vell debat d’uniformitzar la Conca en alguns aspectes, directament sota responsabilitat dels seus ajuntaments, darrerament apareixen temes de prou interès que no semblen tenir massa chance entre els polítics comarcals, o fins i tot en determinats agents socioeconòmics: el futur de l’Eix Diagonal, la possible estació intermodal de l’AVE a La Granada, i, amb menys força, la reobertura del projecte del “tren gran” per a alleugerir la pressió ferroviària sobre Barcelona i el seu port. En parlaré en els propers articles.
Dimecres, i sense previ avís públic, Trànsit de la Generalitat va decidir fer obres de manteniment a la C-15 entre Vilanova del Camí i Vilafranca. Durant 12 hores, de 8 a 8, la carretera va estar tallada a la circulació, provocant un col·lapse de mil dimonis en indrets com el polígon Plans d’Arau, que en ple dia té una important activitat econòmica. Si algú dubtava que aquesta carretera té un alt índex de trànsit i requereix una solució, dimecres va resoldre definitivament els seus dubtes.
La solució apuntada per la Generalitat del sistema “2+1” és un quiero y no puedo. Una manera de resoldre, a lo pobre, quelcom que clama al cel, i amb víctimes mortals damunt la taula. Em consta l’inconformisme d’alguns alcaldes del territori, perquè s’ha comprovat que l’Eix Transversal, construït en el seu moment com l’actual Eix Diagonal, va ser un calvari. Avui, convertit en autovia, gairebé no té accidents.
El “2+1” o la “solució” provisional de pintar una línia vermella damunt l’asfalt com a crit d’alerta als conductors, entre Igualada i Manresa, sembla una presa de pèl als ciutadans, impròpia per a un indret avançat com Catalunya, que es permet el luxe de tenir una autovia de Vic a Ripoll, o de Manresa a Berga, però, pel que sembla, incapaç de construir-la en el principal nexe de comunicacions del centre del país. Per què?
Hi ha projectes que necessiten tenir “sentit de país”, i l’Eix Diagonal n’és un d’ells. En assumptes més banals i de cara a la galeria hem vist junts als alcaldes de Manresa, Igualada i Vilafranca, o els presidents de Bages, Anoia, i Alt Penedès, acompanyats de la societat civil. La pressió territorial i el consens, necessari, de tots els agents socials i econòmics és molt important per aconseguir avenços. De debò que tots es conformen amb una pintura a l’asfalt i un bloc de formigó al mig de la carretera? Ho dubto.
