El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya de fa quinze dies deixa obertes diferents possibilitats de proclamació de president de la Generalitat. I també n’hi ha moltes que es produeixi un bloqueig que obligui a noves eleccions després de l’estiu, si no s’arriba a cap acord.
En altres països, amb sistema electoral diferent, quan cap candidat no arriba al cinquanta per cent dels vots, es va a una segona volta únicament entre els dos candidats que han tret més vots. En aquesta segona volta, invariablement algú supera la meitat més un dels vots i és proclamat president, pel vot popular i no per maniobres dels partits.
A Catalunya -única comunitat autònoma d’Espanya que no té sistema electoral propi- han de ser els partits, mitjançant pactes no sempre explicables, els que decideixen qui ha de ser el president i els ciutadans ens hem de limitar a veure com es reparteixen el poder sense poder-hi intervenir.
En aquesta ocasió, però, la casualitat ha volgut que d’aquí a quinze dies tenim unes noves eleccions, aquesta vegada al Parlament Europeu. Han de ser una teòrica segona volta? No necessàriament, però és molt important que els partits netament catalans obtinguin un gran resultat per portar la veu de Catalunya a la màxima àgora europea.
A Europa, els grans partits s’uneixen en funció de la seva ideologia, diluint llur origen nacional. Tant és així que molt sovint, i per interessos partidistes, hi ha diputats espanyols que voten contra els interessos d’Espanya, francesos contra França o grecs contra Grècia… i els d’extrema dreta contra els drets de tots els europeus, siguin del país que siguin.
En aquesta situació és convenient que Catalunya hi tingui una representació, ben genuïna. Una bona intervenció al faristol europeu pot donar molta visibilitat als nostres problemes de relació amb l’estat espanyol.
Tinc clar que Europa no ens deslliurarà de la dominació espanyola, encara menys, ens ajudarà a proclamar la independència, però és evident que amb Europa en contra, quedaríem inermes enfront de la repressió econòmica, política i judicial a què -a alguns- ens té sotmesos l’estat espanyol.
Per tot això, i sense mandra, ens hem de posar en marxa per omplir les urnes de vots netament catalans per assolir una imprescindible victòria local, que ens doni tanta legitimitat com sigui possible. A les darreres eleccions uns 800.000 catalans independentistes es varen abstenir, condemnant Catalunya a la inestabilitat. Cal que aquesta massa de catalans que ha volgut callar a les darreres eleccions, es decideixi a parlar per donar veu a Catalunya… contra els partits estatals de sempre.
La primera volta l’han guanyada els del 155 (i el GAL, Pegasus, els compromisos incomplerts, la manca d’inversions a Catalunya…) que fa poc temps veiem manifestant-se a Barcelona, al costat del PP i VOX. A veure si aquesta segona volta fem nostra la victòria i donem a Catalunya, veu clara i potent al cor d’Europa.
