Santi Vidal – Josep M. Ribaudí

Fa temps Xavier Sala Martín explicava en una conferència les diferències, avantatges i desavantatges del sistema universitari nord-americà. Un dels avantatges -i penso que tenia raó- era que els mèrits dels professors s’havien de demostrar continuadament, donant conferències, escrivint articles en revistes de prestigi, publicant llibres i fent estudis acadèmics. No n’hi havia prou en haver assolit la glòria en algun moment determinat; s’exigia treball continuat i va citar el cas de dos premis Nobel (poca conya) que van ser expulsats del corpus docent per ganduls: ja ni investigaven, ni publicaven, ni res de res: al carrer!
Crec fermament que l’obligació de les persones que estan a un alt nivell intel·lectual és estudiar, investigar i donar a conèixer el seu pensament i contribuir a la millora del món que ens envolta. Ja fa temps que hem deixat enrere el segles XVI i XVII en què es condemnava Galileo Galilei per pensar diferent del Papa. Ningú pensa així, no? Doncs no n’estic tan segur ja que l’equip del PP que governa Espanya i gent de la FAES encara hi viuen uns centenars d’anys enrere a tenor de l’expedient disciplinari que el Consejo General del Poder Judicial -sisplau, que no m’expliquin que són independents- ha obert al jutge Santiago Vidal.
Santiago Vidal és un jurista català que, pel que sembla i per la seva trajectòria, li apassiona la seva professió i n’és un estudiós. En hores lliures -això vol dir que no ens ha costat ni un duro als contribuents- ha elaborat un estudi, ajudat per un equip independent, que podria ser perfectament una tesi doctoral sobre el que li sembla que hauria de ser la Constitució d’un país modern i avançat. Té el valor afegit que el fa una persona seriosa i de casa, cosa que vol dir que està adaptat a la nostra manera de fer. S’ha inspirat en constitucions d’Islàndia, Noruega i Suïssa i potser algun lloc més, però adaptant-les per ser-nos útils als catalans. A més aquest estudi, esborrany -hi podeu posar el nom que vulgueu- el penjarà a la xarxa perquè qualsevol català hi pugui opinar i fer propostes.
“Sí home; fins aquí podíem arribar!” ha dit la gent del PP -i els que resten d’algun altre partit també- això de recollir l’opinió del la plebs no els agrada gens. “Que no ho veu aquest Vidal que tothom dirà el que pensa i que possiblement sigui diferent del que pensem els que manem ara?” segur que han pensat. “Què cony sap un manobre que just ha anat a escola primària i que a més està embrutit per anys d’estar a l’atur sense fotre brot i anar a fer carajillos al bar? Si us plau! les coses importants les hem de pilotar els quatre que estem a dalt de tot i vam ser cridats per Déu per dirigir i orientar al poble; és com una vocació religiosa: som pastors de les nostres ovelles i tot això…”
Naturalment aquestes reflexions no les he sentides, però dubto que m’erri de gaire a jutjar dels fets: enviar-li el setè de cavalleria per intentar fotre’l al carrer. Doncs així estem, a les portes que un jurista sigui inhabilitat, expulsat o desterrat fora de Catalunya; enviat a un destí llunyà, possiblement les illes Canàries. Quina llàstima que perdéssim les Filipines l’any 1898, allò sí que està a la quinta punyeta!. “Hostitu”, entre querelles a Artur Mas i altres consellers, i expedients com el que acabo d’explicar, en aquest petit país no ens avorrim pas; sembla que visquem en una muntanya russa, redéu!
Josep Maria Ribaudí