Com els Beatles, l’Igualada va fer sonar a les Comes un gran èxit. Enorme. Una temporada més l’equip serà a l’Ok Lliga, un any més un club petit serà un dels grans. Els arlequinats ho van aconseguir amb un partidàs davant d’un equip en forma com el Voltregà. I superant dificultats (Ton Baliu va ser baixa finalment per lesió). I malgrat tot, equip i afició van fer possible la gesta. I gairebé la rematen amb el gol average, perquè els dos gols visitants van arribar a l’últim minut de partit. Hauria estat un zero que hauria homenatjat com es mereix la brutal exhibició de l’Elagi Deitg sota els pals.
El partit era una final. I això es notava a la pista i a la grada. I va ser allà on es va començar a guanyar. La Força de Les Comes va actuar. Des del minut 1. Poc importava que l’equip tingués la baixa importantíssima de Ton Baliu (just a la vigília del partit va rebre un xut i es va fer mal a l’abdominal i al Soas). Res no el va apartar del seu camí.
Aleix Marimon va avançar als “rigats” al minut 3 amb una cullera rasa al límit de la possessió. Un minut més tard va arribar una de les jugades claus del partit i la demostració que l’Elagi volia regnar sobre la final. Un penal del perillós Canal que l’Elagi es va cruspir com si res. L’IHC podria haver fet el segon en una FD de Marimon però es va haver d’esperar 12 minuts per tornar a moure el marcador. Va ser en Bernat l’encarregat d’obrir escletxa amb una contra amb en Marc Carol, que va acabar ell des de la frontal per sota del porter visitant. Amb el 2 a 0 es va arribar pràcticament a l’últim minut de la primera meitat. I allà, l’Igualada va augmentar l’aposta. Va fer un “doble o res”… i va ser doble. Del 2 a 0 es passava al 4 a 0 que pràcticament decidia el partit i la salvació.
Primer en Nil Cervera va fer un gran gol de falta, amb la bola colant-se per l’escaire. I 34 segons més tard Yeste va tornar a marcar després d’un passi de murri de Marc Palau traient or d’una bola que havia anat a la tanca. Amb el 4 a 0 la feina estava quasi feta. S’havia de saber jugar la segona meitat.
I es va saber fer. I molt bé. El resultat no va perillar en cap moment. No va haver-hi febleses. I sí molta determinació. Al minut 10 Marc Carol va fer el 5 a 0 després d’una bona acció de Tety Vives. L’Igualada seguia sent d’Ok Lliga. Després, l’Elagi va seguir amb el seu recital aturant una FD per blava. Riba podria haver fet el 6è per una altra FD, en aquest cas per les 10 faltes d’equip. I en els últims instants el Voltregà va maquillar el resultat, amb un gol de Vargas i un altre de Canal quan només faltaven 17 segons. Partit per emmarcar per la intensitat i el convenciment dels de Fernández, Mellado i Garcia. Si haguessin estat a la grada els Beatles els haurien cantat amb tota seguretat el “Quina nit la d’aquell dia”. Que ja sempre més quedarà gravada a la història de les grans nits igualadines.
