Llegeixo un exemplar de La Veu de juliol de 2010, fa set anys i mig. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, inaugurava al costat dels alcaldes Joan Vich i Teo Romero -i altres- la Ronda Sud d’Igualada. Esdevenia així realitat una vella reivindicació del territori, ja defensada als anys 90 per la llavors diputada anoienca al Parlament, Flora Sanabra. Que les excavadores es posessin a construir la Ronda Sud va costar Déu i ajuda, com si aquí haguéssim demanat la Lluna. Una pila d’anys.
Tot i que ja érem en crisi, a l’article es deia que “s’espera que la infraestructura tingui una gran repercussió sobre els diferents polígons industrials que connecta. La Ronda Sud ha de rebaixar el temps de transport de les mercaderies i millorar la connexió de les empreses de la Conca amb l’exterior”.
Avui, gairebé vuit anys després, que passi un camió per la Ronda Sud en direcció a Montbui és “notícia de primera plana”. La carretera ha anat de perles a la gent de Montbui, i, de retruc, als de Miralles i la Llacuna. La resta fan el que feien, també els de Vilanova, que no veuen massa sentit a una Ronda que no és Ronda, ni és d’Igualada, perquè no hi passa ni hi connecta.
Segueixo llegint. El llavors president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Ramón Felip, deia que “encara no es pot parlar d’una autèntica ronda perquè no hi ha cap connexió amb Igualada”, i afegia que “no es pot parlar de ronda fins que no es completi el tram oest, que desembocarà a l’autovia A2 al seu pas per Jorba, i insistia, fins que “no hi hagi alguna connexió amb Igualada”.
La “ronda” va costar 44 milions d’euros per 5 kilòmetres de traçat, més o menys el que es gastarà ara la Generalitat en ampliar tota la C-15 d’Igualada a Vilafranca, 32 kilòmetres…. Vaja, un regal de luxe per a Montbui, bàsicament. Un altre “10” per a Teo Romero, que treia petroli de tot arreu per al seu municipi mentre alguns alcaldes de la Conca eren d’excursió a Júpiter.
Em sembla que completar la “ronda” no ho veuran ni els nostres fills. Almenys tenim ara l’anunci -de moment només això- que ens faran un enllaç amb Igualada que s’hauria d’haver fet el primer dia, i una solució més o menys òptima per a que els vilanovins treguin profit d’una punyetera vegada d’una carretera que parteix el seu municipi pel mig. Amb una mica de sort, quan faci 10 anys de la inauguració d’en Montilla, la “ronda” que no és “ronda” tindrà sentit i utilitat per a la majoria, i no només per a uns quants privilegiats.
